El Nepal ha protagonitzat una transformació política i institucional sense precedents en les darreres dècades, passant d’un sistema unitari a un estat federal. Aquest canvi profund, materialitzat en la Constitució del 2015, és el resultat d’un llarg procés de mobilitzacions, conflictes i acords que han configurat una nova estructura territorial, política i social al país.
La transició al federalisme al Nepal s’inicia en un context de forta tensió social i política, marcat per la guerra popular liderada pels maoistes entre el 1996 i el 2006. Aquest conflicte, que va posar sobre la taula les reivindicacions contra la discriminació de classe, ètnia, regió, gènere i casta, va ser el primer motor d’un discurs federalista que, amb el temps, es va consolidar com una via per superar l’hegemonia tradicional d’una religió (l’hinduisme), una llengua (el nepalès) i una nacionalitat dominant (Khas-Arya).
Després de l’acord de pau del 2006, el discurs federalista va adquirir un nou impuls gràcies a la col·laboració entre els maoistes i l’Aliança de Set Partits (ASP). Aquest pacte, simbolitzat per l’Acord global de pau (AGP), va reconèixer la necessitat de reestructurar l’estat tradicional per avançar cap a un model inclusiu i democràtic. Malgrat això, la Constitució provisional de 2007 no incorporava explícitament el federalisme, fet que va derivar en un nou episodi de mobilitzacions, com el Moviment Madhesh, que reclamava una estructura territorial basada en l’etnicitat i la regió.
Amb el temps, i a través d’un procés complex de negociació política, es van introduir successives esmenes a la Constitució provisional que van permetre declarar el Nepal com una república federal. Finalment, el 2015, l’Assemblea Constituent va aprovar la Constitució que consolidava aquest nou model d’estat, establint un sistema de govern a tres nivells: federal, provincial (amb set províncies) i local (amb 753 unitats).
Principis i compromisos del federalisme nepalès
La Constitució del Nepal de 2015 incorpora els principis bàsics que defineixen el nou model federal: republicanisme, democràcia parlamentària, inclusió social, representació proporcional, diversitat multi ètnica i multilingüe, igualtat, no-discriminació, laïcitat, descentralització del poder estatal i econòmic, i distribució de les fonts d’ingressos. Aquests principis no només són presents en el preàmbul i els articles constitucionals, sinó que també es reflecteixen en mecanismes com l’autonomia, l’autogovern i el govern compartit.
A més, la Constitució regula la distribució de competències entre els tres nivells de govern. Els annexos detallen, entre altres aspectes, 35 competències exclusives del govern federal, 21 competències exclusives de les províncies, i 25 competències concurrents entre federació i províncies. Aquesta configuració busca equilibrar les necessitats d’unitat nacional amb el reconeixement de la diversitat ètnica, cultural i geogràfica del país.
Reptes pendents
Tot i els avenços aconseguits, el Nepal encara afronta reptes importants per consolidar el seu model federal. Un dels obstacles principals és la persistència d’una mentalitat unitària tradicional que limita la implementació plena de les reformes federals. A més, la distribució efectiva del poder i els recursos, així com la coordinació entre els diferents nivells de govern, continuen sent objectius a assolir.
El cas del Nepal exemplifica com la transició d’un estat unitari a un federal requereix no només un marc constitucional robust, sinó també una voluntat política sostinguda per transformar estructures i mentalitats. Aquesta experiència aporta lliçons valuoses sobre el potencial i les dificultats de la federalització en societats diverses i complexes.
Podeu llegir tot l’article complet, de l’autor Yam Bahadur Kisan doctor en Ciències Polítiques i llicenciat en Dret per la Universitat Tribhuvan del Nepal, escriptor, investigador, advocat i activista acadèmic, especialitzat en els drets humans i civils del Nepal en el següent enllaç
Aquest article forma part del projecte «50 ombres del federalisme», creat per la Canterbury Christ Church University per a l’estudi de qüestions relacionades amb el federalisme, amb l’objectiu central de proporcionar articles de recerca sintètics, d’alta qualitat i d’accés lliure. En aquest marc, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern s’encarrega de la traducció al català, amb la voluntat d’apropar aquest coneixement al públic local i contribuir al debat sobre models d’organització territorial.