Una resposta als interrogants oberts després del referèndum constitucional xilè

El professor Rubén Martínez Dalmau, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de València, va impartir dijous passat la conferència titulada ‘Xile: procés constituent, pobles indígenes i reforma de l´Estat’, en la que va abordar la situació creada pel rebuig popular al projecte de nova constitució en el referèndum del 4 de setembre passat. La conferència s’enquadra en el cicle Autogovern: mirades en un món complex, que va iniciar-se el passat 29 de setembre amb la xerrada ‘Plurinacionalitat i gestió de la diversitat: el cas d’Afganistan’.

El professor Martínez Dalmau va articular la seva exposició en tres eixos: la contextualització del procés constituent xilè en el nou constitucionalisme llatinoamericà, l’evolució política xilena de les darreres dècades, i el context i evolució del procés constituent xilè, amb referència especial a la qüestió de la construcció nacional i els pobles indígenes, així com a les característiques de l’Assemblea Constituent, a la qual va descriure com a inoperant i allunyada de la realitat, amb una concentració excessiva en les qüestions purament formals i un cert dogmatisme en les seves solucions.

Pel que fa al primer aspecte, el ponent va destacar que el procés constituent a Xile no és un fet aïllat, sinó que s’enquadra en l’evolució constitucional recent d’Amèrica llatina, particularment, en el context andí i mesoamericà, amb referències específiques a Colòmbia (1991), Equador (2008), Bolívia (2009) i la ciutat de Mèxic (2017). Les innovacions que s’han produït en aquesta tradició constitucional al llarg de les darreres dècades han impactat notablement en els debats constituents mantinguts a Xile des de la revolta d’octubre del 2019.

D’altra banda, el professor Dalmau va fer notar que el procés constituent a Xile és fill d’uns antecedents històrics, en els quals cal destacar el govern d’Allende, la dictadura de Pinochet i la continuïtat de la Constitució de 1980 després del referèndum de 1989, en què el poble xilè va rebutjar la continuïtat de Pinochet com a cap de l’Estat. En aquest context, el ponent va assenyalar l’existència d’una voluntat constituent clara i, per tant, de ruptura amb un marc polític fonamental que reposa, en última instància, en una norma constitucional elaborada durant la dictadura. Tot i així, les característiques del text final presentat a la població al setembre passat no van permetre fer efectiu aquest consens en un nou marc constitucional. En aquest sentit la qüestió indígena i els dubtes generats en relació amb la descentralització política van allunyar una part significativa de la població de la proposta de l’Assemblea Constituent, donant lloc a un rebuig majoritari en la mesura que no satisfeia les expectatives de bona part de la població. El professor Dalmau, així mateix, va assenyalar com una debilitat de la proposta la incapacitat d’acompanyar una part dogmàtica innovadora amb una revisió en profunditat de l’estructura orgànica, el que va anomenar la “sala de màquines”. La conferència va suscitar un debat viu entre els assistents a la seva conclusió. Es pot recuperar tot plegat en el canal de YouTube de l’Institut.

‘Xile: procés constituent, pobles indígenes i reforma de l´Estat’

El professor Rubén Martínez Dalmau, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, impartirà el pròxim dijous dia 26 a les 12 del migdia, a la seu de l’Institut, la conferència titulada ‘Xile: procés constituent, pobles indígenes i reforma de l´Estat’, en el marc del cicle de conferències Autogovern: mirades en un món complex. La conferència farà referència a la qüestió dels pobles indígenes en el context del procés constituent xilè, que finalment va fracassar en ser rebutjat el projecte de nova constitució en el plebiscit que es va dur a terme el passat 4 de setembre.

D’aquesta manera, Xile continuarà amb la Constitució de 1980, aprovada en plena dictadura d’Augusto Pinochet, un text que condiciona considerablement la vida política del país. Si bé és cert que, el respecte a la Constitució de la dictadura per part de l’anomenada Concertación ―coalició de partits oposats al règim pinochetista, que incloïa la Democràcia Cristiana (DC), el Partit Socialista (PS), el Partit per la Democràcia (PPD) i el Partit Radical (PR)― va permetre una transició pacífica cap a la democràcia, el cert és que l’herència constitucional del règim de 1973 ha estat sempre una càrrega feixuga per al desenvolupament ple de la democràcia xilena, malgrat les reformes que s’hi anat introduint, com ara la supressió dels senadors vitalicis i designats i el canvi del sistema electoral, així com altres esmenes orientades a reduir la influència dels militars en els assumptes civils.

Tot i això, el fet que les reformes realitzades es fessin a partir dels acords entre els partits polítics majoritaris, sense una participació directa de la ciutadania i posposant indefinidament una ruptura constitucional amb el règim anterior, generava un cert malestar en la societat xilena que va aflorar amb la revolta de 2019, que responia a un descontentament social els orígens del qual es poden rastrejar fins al 2006, quan la demanda pel reconeixement dels drets socials i la superació de el marc ultraliberal dels anomenats Chicago Boys, consolidada al llarg la dictadura.

Aquesta herència, en definitiva, apareix com a progressivament legitimada per sectors cada més amplis de la població, com van posar de manifest les protestes estudiantils de 2011 en relació amb la universalització del dret a l’educació superior. Progressivament, altres demandes socials es van fer explícites en els diversos moviments de protesta sorgits a partir de la crisi financera global de 2008, com ara la reforma del sistema de pensions, el reconeixement dels pobles originaris, de les minories sexuals i els drets ambientals. Davant de la incapacitat de les elits polítiques de donar resposta a aquestes demandes i la percepció de la Constitució de 1980 com una cotilla, la reclamació d’un nou procés constituent va estendre’s en la societat xilena.

Finalment, Michelle Bachelet, en el seu segon període presidencial (2014-2018) va mirar de respondre a aquestes demandes, obrint un procés de reforma amb una generosa obertura a la participació popular sense precedents en la història recent del país. Tot i això, l’intent va fracassar en no superar la barrera la majoria de dos terços necessària per a la reforma constitucional, cosa que va reforçar la convicció de què calia superar el marc polític llegat per la dictadura a través d’un procés constituent.

El dia 18 d’octubre del 2019, el president Sebastián Piñera va ordenar la repressió de l’accés massiu sense bitllet al metro de Santiago organitzat pels estudiants de secundària a conseqüència del considerable increment del preu del passatge que s’havia produït. En resposta a la violenta reacció de l’Estat, la ciutadania va iniciar un moviment ampli de protesta ―majoritàriament pacífica― ocupant els carrers de Santiago i d’altres ciutats del país per exigir canvis profunds al sistema polític i econòmic. Finalment, davant l’escalada de la tensió, el 15 de novembre de 2019 el Congrés va acordar les bases per a un plebiscit destinat a consultar a la ciutadania la voluntat de reemplaçar o mantenir l’actual Constitució.

El plebiscit estava contemplat originalment per al mes d’abril, però es va ajornar fins al 25 d’octubre de 2020, davant la situació d’emergència sanitària causada per la Covid-19. Aquell dia, es va obtenir el suport del 78% de l’electora per iniciar un procés constituent i deixar així enrere l’herència de la dictadura de Pinochet. Malgrat aquest suport popular tan ampli en l’inici, el text resultant dels treballs de l’Assemblea Constituent va trobar-se amb un rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit que es va dur a terme el 4 de setembre de l’any passat. Sobre la situació generada per aquest fracàs i les perspectives de futur, en relació, en particular, amb l’autogovern de les comunitats indígenes i el seu reconeixement, versarà la intervenció del professor Martínez Dalmau.

Normativa estatal rellevant aprovada durant el segon quadrimestre de 2022

Ja està disponible al web de l’institut el recull de legislació estatal aprovada durant el període comprès entre l’1 de maig i el 31 d’agost de 2022, que signa Helena Mora, responsable d’estudis de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. La recopilació s’organitza en nou blocs, a saber, comunicació audiovisual, finançament autonòmic, igualtat, dipòsit legal, poder judicial, arquitectura i edificació, telecomunicacions, crisi energètica, i salut i Seguretat Social.

En el primer bloc, es fa referència a la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual. Aquesta llei té per objecte regular la comunicació audiovisual d’àmbit estatal, així com establir determinades normes aplicables a la prestació del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma. A més, estableix les normes bàsiques per a la prestació del servei de comunicació audiovisual autonòmic i local, sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes i els ens locals (art. 1).

Segons la disposició final vuitena, mitjançant aquesta llei s’incorporen al dret intern la Directiva 2010/13/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de març de 2010, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de serveis de comunicació audiovisual) i la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2010/13/UE tenint en compte l’evolució de les realitats del mercat.

Cal assenyalar que el projecte d’aquesta llei va ser objecte d’anàlisi i valoració des del punt de vista competencial en l’Informe 2/2022 de l’Institut, sota el títol El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir una política pública pròpia en matèria audiovisual. En aquest treball es fa un estudi detallat de tots els aspectes que afecten com el servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma, la presència de la llengua catalana als mitjans d’àmbit estatal, i les obligacions derivades de finançament sobre els prestadors dels servei de comunicació televisió lineal o a petició.

El segon bloc de disposicions analitzades es refereix al finançament autonòmic, en concret a la Llei orgànica 9/2022, de 28 de juliol, per la qual s’estableixen normes que facilitin l’ús d’informació financera i d’altre tipus per a la prevenció, detecció, investigació o enjudiciament d’infraccions penals, de modificació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes i altres disposicions connexes i de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Es tracta d’una norma de contingut més aviat heterogeni en la qual destaquen les disposicions finals quarta i cinquena que modifiquen la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de Finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), i la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia.

Seguidament, s’analitza la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, que regula drets i obligacions de les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, estableix principis d’actuació dels poders públics i preveu mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, en els sectors públic i privat (art. 1.2). Una de les principals novetats de la llei ―continguda en el títol III― és la creació, en l’àmbit de l’Administració de l’Estat, de l’Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, un organisme independent, unipersonal, que ha d’oferir protecció contra la discriminació i promoure el compliment del dret antidiscriminatori. Cal recordar, en relació a aquesta normativa, que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat, prèviament, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Complementàriament a la Llei 15/2002, s’ha aprovat també la Llei orgànica 6/2022, de 12 de juliol, complementària de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal. Aquesta llei inclou una modificació de l’art. 22.4 del Codi penal en relació amb l’agreujant consistent en la comissió d’un delicte per motius racistes, antisemites, antigitans o per alguna altra classe de discriminació.

El quart bloc de l’informe estudia la modificació del dipòsit legal, amb la Llei 8/2022, de 4 de maig, per la qual es modifica la Llei 23/2011, de 29 de juliol, de dipòsit legal, que, d’una banda, incorpora noves tipologies documentals objecte de dipòsit legal i, per altra banda, elimina aquelles que manquen de valor bibliogràfic nacional, sense que això impedeixi que puguin esser conservades per altres canals alternatius. Des del punt de vista competencial cal destacar que s’atribueix a la Biblioteca Nacional d’España una tasca de coordinació i assessorament entre els centres conservadors així com de seguiment del compliment de la normativa sobre el dipòsit legal.

El cinquè bloc es refereix al Poder judicial i analitza la Llei orgànica 8/2022, de 27 de juliol, de modificació dels arts. 570 bis i 599 de la Llei orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial. La norma no invoca cap títol competencial, però cal entendre-la emparada per la competència exclusiva estatal en matèria d’administració de justícia (art.149.1.5 CE). 

Seguidament, s’analitza la Llei 9/2022, de 14 de juny, de qualitat de l’arquitectura. Aquesta llei té per objecte protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura com a bé d’interès general. Des del punt de vista organitzatiu, es crea el Consell sobre la Qualitat de l’Arquitectura (art. 6) com a òrgan col·legiat de caràcter assessor i consultiu de l’ Administració General de l’Estat amb l’objectiu de servir de plataforma d’intercanvi de coneixement, participació, consulta i assessorament en les matèries relacionades amb l’objecte d’aquesta llei. Es preveu que la seva composició inclogui representants de l’Administració de l’Estat, de les CA i de les entitats locals.

També en aquesta matèria, cal tenir en compte la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta llei té el seu origen en la tramitació com a projecte de llei del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, que va ser comentat en el recull de legislació estatal corresponent al tercer quadrimestre de 2021.

Pel que fa a les telecomunicacions, s’analitza la Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions, que té per objecte la regulació del sector, que comprèn la instal·lació i explotació de les xarxes de comunicacions electròniques, la prestació dels serveis de comunicacions electròniques,  els recursos i serveis associats, els equips radioelèctrics i els equips terminals de telecomunicació, de conformitat amb l’art. 149.1.21 CE (art.1.1) i també incorpora al dret intern un seguit de directives  i adopta mesures per a l’execució o aplicació de dos reglaments de la Unió Europea. 

En relació a la crisi energètica, destaca el Reial decret llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s’estableix amb caràcter temporal un mecanisme de ajust de costos de producció per a la reducció del preu de l’electricitat en el mercat majorista, i també el Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica i per a la recuperació econòmica i social de la illa de La Palma. Entre les mesures que es contenen en aquesta darrera regulació cal destacar els ajuts directes per al suport financer a les comunitats autònomes i entitats locals que prestin servei de transport col·lectiu urbà o interurbà, així com els ens locals supramunicipals que agrupin diversos municipis i que prestin servei de transport públic urbà col·lectiu. Així mateix, també és remarcable la reducció del preu d’abonaments i títols multiviatge per part de Renfe Viajeros SME SA amb descomptes que oscil·len, segons els casos, entre el 100% i el 50% (art. 10).

En aquest mateix àmbit, cal esmentar també el Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport, en matèria de beques i ajuts a l’estudi, així com de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural. A la vista dels beneficiaris de les subvencions, la centralització de les competències en l’Estat estaria justificada en el cas que els beneficiaris duguessin a terme transports que transcorrin pel territori de més d’una comunitat autònoma.

L’informe es clou amb la referència a l’aprovació del Reial decret llei 12/2022, de 5 de juliol, pel que se modifica la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, i també el Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, pel qual s’estableix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte pròpia o autònoms i es millora la protecció per cessament d’activitat.