El dimecres 29 de novembre, a les 17.30 h, a la Universitat Pompeu Fabra va tenir lloc a l’Auditori Mercè Rodoreda del Campus de la Ciutadella la presentació del informe elaborat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern “El país més descentralitzat del món? Una revisió crítica de com mesurar l’autogovern”, els autors de l’obra Berta Barbet Porta, Mireia Grau Creus i Toni Rodon Casarramona van ser presentats en una taula col·loqui per el politòleg Marc Sanjaume-Calvet, professor de Teoria Política a la UPF.
L’estudi proposa una anàlisi detallada dels índexs que estudien el grau de descentralització d’un Estat. L’informe recull els diferents mètodes per a mesurar el grau de federalisme i de descentralització política des del punt de vista de l’autogovern però també des de l’òptica del govern compartit. El treball dels acadèmics conclou que la forta dependència dels indicadors formalistes o la manca de fonts d’informació fiables i actualitzades al llarg del temps condiciona els resultats dels diferents índexs.
La presentació va anar a càrrec del director de l’IEA, Joan Ridao Martín, que va concloure que la majoria dels indicadors existents no ofereixen una imatge fiable o nítida del grau d’autogovern. Segons Ridao, seria millor “disposar d’un indicador propi” que ens oferís una visió des d’una cultura política federal o des d’una concepció policèntrica de l’Estat.
La professora Mireia Grau va explicar quina ha estat la metodologia seguida per elaborar l’informe. Aquesta ha tingut en consideració les dimensions que composen el concepte de descentralització, la intensitat dels diferents indicadors, i per últim, quines són les característiques que es posen de relleu.
La politòloga Berta Barbet va assenyalar quins són els indicadors que es fan servir per països ja descentralitzats i que mesuren aspectes diferents en els quals hi ha poc marge de maniobra i estan poc conceptualitzats.
El professor de Ciència Política a la @UPFBarcelona, @ToniRodon, respon la pregunta que titula l’informe.
🗣️ “És l’Estat espanyol el més descentralitzat del món? La resposta és clara: no.” pic.twitter.com/4r9q4mh7qz
— Institut d'Estudis de l'Autogovern (@autogoverncat) November 29, 2023
El professor Toni Rodon va subratllar la dificultat conceptual i empírica de l’enquesta i va proposar quatre reptes per entendre l’informe: la diferència entre el que estableix la llei i la seva aplicació (1), el grau d’intensitat o d’extensió del fenomen (2), no donar per suposat que cal descentralitzar tots els àmbits (3) i les asimetries que es deriven d’aquestes reptes en funció de l’Estat que s’analitza (4).
Alguns instants de l’acte de presentació de l’informe van quedar enregistrats i podeu recuperar-los en el canal d’Instagram i X (Twitter) de l’IEA. L’informe també està disponibleaquest enllaç.
La jornada monogràfica sobre “Quatre dècades de l’organització territorial de Catalunya: balanç i perspectives de futur” va tenir lloc el dia 17 de novembre de 2023 entre les 9 i 17 hores a la seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (Palau Centelles). Aquest acte va tenir un caire commemoratiu i de balanç del temps transcorregut, quasi quatre dècades, uns 35 anys, des de l’aprovació per la Generalitat de les quatre lleis sobre règim de l’organització local de Catalunya aprovades l’any 1987.
La jornada va constar de dos grans blocs temàtics de matí i de tarda, el primer, de matí, sobre “Aspectes generals”, sobre “L’estructura territorial municipal”, i sobre “Les vegueries i les comarques”, i el segon, de tarda, sobre “Les estructures locals funcionals” i sobre “L’organització territorial de l’Administració de la Generalitat”.
Cal destacar que la presentació va anar a càrrec del Dr. Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb la posterior inauguració per part de la Honorable Sra. Laura Vilagrà, consellera de la Presidència. El director del IEA va fer una exposició introductòria de la situació i de la evolució jurídica de la qüestió tant a nivell legislatiu com jurisprudencial i va proposar, com a conclusió, el model de vegueria amb una lògica federal en comptes de seguir el model provincial.
El director de l'IEA, @Joanridao, obria la jornada sobre el model d'organització territorial català referint-se als reptes de futur en aquest àmbit.
📺"La futura Llei de Governs Locals ha d'articular un sistema de relacions entre el Govern de la Generalitat i el món local". pic.twitter.com/NcXwjVJaWE
— Institut d'Estudis de l'Autogovern (@autogoverncat) November 27, 2023
Per la seva banda, la consellera va apuntar que “avui fem balanç de quatre dècades d’organització territorial a Catalunya i, encara més important, projectem el camí del futur. Sempre pensant en les persones, en el seu benestar i en l’equilibri territorial del país, que també és equilibri social i econòmic.”
La consellera de la Presidència, @LauraVilagra, va participar de la presentació de la jornada fent menció al projecte de llei de l'Estatut dels municipis rurals.
📺"Calen polítiques per a reequilibrar territorialment el país i lluitar contra el despoblament". pic.twitter.com/88j8JXHuLy
— Institut d'Estudis de l'Autogovern (@autogoverncat) November 29, 2023
Per començar, la primera taula, de caràcter introductori, va tractar sobre els “Aspectes generals”. Les ponències en aquesta primera taula van ser quatre, amb la presentació inicial del coordinador de la Jornada i, moderador d’aquesta taula, Antoni Bayona, lletrat del Parlament de Catalunya i professor de Dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra que va centrar el seu discurs en el principi d’autonomia local i la legitimitat democràtica de les institucions que exerceixen aquest principi aprofundint en les reformes de les estructures local d’acord amb cadascun dels nivells, les ponències van ser les següents:
-“La legitimitat democràtica dels ens locals (el règim electoral i la Carta Europea de l’Autonomia Local). Especial consideració dels ens supramunicipals”, pel Dr. Luis Alberto Pomed Sánchez, professor titular de Dret administratiu de la Universitat de Saragossa i lletrat del Tribunal Constitucional; reflexiona sobre si és millor canviar dos articles de la CE que canviar tots els Estatuts d’Autonomia.
-“El principi d’autonomia local a la llum de la interpretació constitucional”, pel Dr. Francisco Velasco Caballero, catedràtic de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid; “el nivel de autonomia local es alto, porque hay una fuerte capa de autonomia local en las leyes del Estado”, “la garantia institucional de la autonomia local incluye contenidos no recognoscibles, que les correspondia a los ayuntamientos, este es un mandato principal”.
-“La interiorització de la organització territorial local: especial consideració del nivell supramunicipal”, pel Dr. Josep Lluis Blasco Díaz, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Jaume I de Castelló; i parteix de la STC 111/2016 que “considera que los estatutos de autonomia son normas que no son aptas para poder condicionar la ley de bases de régimen local”.
-“Els intents de revisió del model d’organització territorial de Catalunya”, pel Sr. Miquel Roca i Junyent, advocat, va fer una exposició dels antecedents i objecte de l’informe de la Comissió d’Experts que es va emetre el 19 de gener de 2001 i que ell va formar part, que tenia un caràcter marcadament possibilista de millora puntual del model que, de forma coherent, anomenaven model d’agregació, que proposava l’eliminació dels municipis de menys de 250 habitants però finalment no va poder prosperar.
La primera taula de debat va comptar amb la intervenció de l'advocat Miquel Roca Junyent, que va explicar en primera persona l'experiència de l'Informe Roca.
📺"Les comarques són fets vius; aquestes comarques poden adaptar-se a la realitat econòmica i social del país". pic.twitter.com/gawrKNXfvV
— Institut d'Estudis de l'Autogovern (@autogoverncat) November 30, 2023
A continuació, la segona taula, moderada per Jordi Jaria-Manzano, director de la REAF, va tractar sobre “L’estructura territorial municipal”.
Les ponències d’aquesta segona taula van ser quatre les següents:
-“Característiques que defineixen el mapa municipal de Catalunya. La relació entre el mapa municipal i el contingut material de l’autonomia municipal”, pel Dr. Ramon Galindo i Caldés, professor agregat de Dret administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, assenyala que el mapa ens condiciona el contingut de l’autonomia municipal, també es pot veure al inrevés com la concepció de la nostre autonomia local el que fa es trobar-se amb el mapa;
-“Les competències de la Generalitat sobre la determinació del mapa municipal”, pel Dr. Josep Maria Sabaté i Vidal, professor associat de Dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i vicesecretari general, Diputació de Tarragona; va destacar que “la fal·lera pel model comarcal va deixar fora el mapa municipal”.
-“La reforma del mapa municipal: la fusió de municipis i el principi d’autonomia local. Els procediments establerts a la legislació municipal i de règim local”, per la Dra. Judith Gifreu i Font, professora titular de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona; “les fusions obligatòries a Itàlia van provocar amb el consegüent aprimamement del nivell municipal”, també va tractar de les fusions obligatòries i voluntàries amb el diferent procediment derivat, i
-“El procés de creació de nous municipis i les competències de las comunitats autònomes”, per la Dra. Eloísa Carbonell Porras, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Jaén. “Per portar a terme les segregacions de 5.000 habitants, la població que la integra no hauria de ser l’únic criteri, encara que la majoria de la doctrina així ho considera, segons la professora també hi ha altres característiques que també la condicionen”.
A continuació, es va realitzar un debat, seguit d’un descans. Posteriorment, va tenir lloc la darrera taula rodona del matí que porta per títol “Les vegueries i les comarques” conduïda per Gerard Martín, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder.
Les ponències d’aquesta tercera taula rodona van ser les següents:
-“La continuïtat de les diputacions provincials i els seus efectes sobre la organització veguerial”, pel Dr. Xavier Forcadell i Esteller, professor associat de Dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili i coordinador d’innovació, governs locals i cohesió territorial, Diputació de Barcelona, segons el professor “les vegueries que hem estat parlant han d’anar més enllà de les diputacions provincials, requereix un debat molt més profund, més enllà dels estudis, que n’han fet molts, cal que exercim poder polític”;
El professor associat de dret administratiu a la @universitatURV, Xavier Forcadell (@xavforcadell) va referir-se a la qüestió de les vegueries.
📺"Per a què han de servir aquestes noves vegueries? Aquesta és una pregunta que el catalanisme polític no ha acabat de resoldre mai". pic.twitter.com/Na4WyGBa7M
— Institut d'Estudis de l'Autogovern (@autogoverncat) December 1, 2023
-“Les possibles vies per integrar vegueries i diputacions en un únic nivell supramunicipal”, pel Dr. Josep Ramon Barberà i Gomis, professor associat de Dret administratiu de la Universitat Pompeu i Fabra i vocal de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública; i va remarcar que el llibre d’Enric Argullol de 1986 pot considerar-se com a vigent i inspirador per un canvi en el model territorial, “sembla que l’Estat s’estava autolimitatant”… segons ell, “el resultat de l’EAC de 2006 no es bo, l’EAC no diu es vegueries substitueixen les províncies, si no els consells de vegueria substitueixen les diputacions provincials”.
-“Organització i competències comarcals” pel Dr. Josep Ramon Fuentes i Gasó, professor titular de Dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, va posar de relleu l’ampliació numèrica del mapa comarcal al llarg dels anys, també “com el sistema comarcal competencial es exigu la autonomia comarcal es encara menys que exigua”.
La jornada va finalitzar a la tarda amb els dos darrers blocs de ponències sota el marc temàtic de “Les estructures locals funcionals” i de “L’organització territorial de l’Administració de la Generalitat” i van ser conduits, respectivament, pels membres de l’IEA: Sergi Morales, responsable d’Estudis i, Mireia Grau, cap d’Àrea d’Investigació.
En el quart bloc temàtic sobre “Les estructures locals funcionals” es van presentar les ponències següents:
-“Les àrees metropolitanes: especial consideració de l’àrea metropolitana de Barcelona”, per la Dra. Mariona Tomàs, professora agregada de Ciència Política de la Universitat de Barcelona; la professora va destacar que l’AMB és una entitat única a tot l’Estat i que en el repartiment dels Fons Next Generation no se l’ha tingut en compte com un ens de caire territorial.
-“Reflexions sobre una nova ordenació territorial”, pel Sr. Manel Larrosa, arquitecte; amb una exposició dinàmica proposa una superació del model de la Catalunya dual i anar cap a una representació més ponderada d’acord amb la realitat poblacional i de xarxes que els integren.
-“Els àmbits territorials per a l’ordenació del territori”, pel Sr. Oriol Nel·lo i Colom, professor titular de Geografia urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona; segons ell cal aprofundir en la ordenació del territori en comptes d’organització per veure resultats amb un canvi considerable.
-“Les mancomunitats municipals. Especial consideració de les relacions entre comarques i mancomunitats”, per la Dra. Marta Franch i Saguer, catedràtica de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, posa de manifest la repetició del model d’organització territorial per a les mancomunitats, com el cas en que aquestes estan formades per consorcis, en aquest sentit, no considera que ens beneficiï que una entitat de gestió reprodueixi el model d’una estructura administrativa territorial, i en un altre ordre de coses, demana que el model territorial de Catalunya hi hagi una equitat en els drets de la ciutadania arreu del territori.
El darrer bloc temàtic sobre “L’organització territorial de l’Administració de la Generalitat” va comptar amb dues ponències:
-“Les previsions normatives sobre els serveis territorials de la Generalitat”, per la Dra. Mercè Corretja i Torrens, directora del Gabinet Jurídic, Generalitat de Catalunya; i destaca que no tots els serveis territorials es corresponen amb la divisió de les vegueries en vuit àrees, com succeeix amb salut, educació i interior, també ens avança que el model previst en l’avantprojecte de llei és continuista amb l’anterior.
-“L’articulació entre els serveis territorials i els ens locals: El debat entre el model organitzatiu binari i el model indirecte”, pel Dr. Agustí Cerrillo i Martínez, catedràtic de Dret administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, assenyala que en cada nivell territorial actua una sola administració pública aquest model binari cal superar-lo i evolucionar cap a un model indirecte, on es pugui desenvolupar fàcilment els principis de proximitat i d’eficàcia.
L’acte es va poder seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut i podeu accedir al seu contingut íntegre mitjançant aquest enllaç.
L’acte de presentació del llibre va comptar amb la intervenció prèvia del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, del director de l’IEA, Joan Ridao, dels coordinadors de la monografia, Judith Gifreu i Albert Noguera, i de la cloenda per part de la consellera del Departament de Territori, Ester Capella.
El degà del COAC es va proposar tres grans reptes, el primer, consistent en poder donar per finalitzada la inestabilitat e inseguretat de les normes; el segon, poder forjar un pacte competencial amb els agents implicats; i el tercer, establir una regularitat en la gestió de les polítiques públiques d’habitatge.
Joan Ridao va agrair al degà la seva col·laboració i presència com també als autors del llibre per les seves contribucions, provinents de la jornada monogràfica sobre el dret a l’habitatge que va ser organitzada l’1 de juliol de 2022. El director va repassar l’evolució legislativa de la competència i també va destacar que l’habitatge té un contingut de dret polièdric amb la incidència de l’Estat en l’exercici de les competències sobre habitatge, remarcant que entre drets subjectius i competències, l’habitatge es conforma com un dret prestacional.
Com va assenyalar la coordinadora Judith Gifreu, que també és autora del tercer capítol, el llibre es composa de l’agrupació de tres grans blocs temàtics. Els dos primers són de caire introductori sobre la distribució competencial de l’habitatge; el tercer, el quart i el cinquè analitzen els casos concrets en relació amb el desplegament normatiu de Catalunya, València i Euskadi; i, l’últim bloc, agrupa les tres darreres ponències i es refereix a les propostes de visió de futur arrel de la conflictivitat competencial.
Per la seva banda Albert Noguera, l’altre coordinador del volum, va referir-se a l’onada de lleis autonòmiques en matèria d’habitatge i les solucions que es proposen en un sistema bicèfal, on les primeres estan focalitzades en solucions per als particulars en situació de vulnerabilitat i les segones són més estructurals o universals. El coordinador va destacar que els grans titulars de les polítiques d’habitatge es recolzen en tres grans potes d’una taula: la primera la renda bàsica universal necessària per accedir a una llar, la segona el parc d’habitatge, i la tercera la regulació dels preus de lloguer. Finalment, va assenyalar que el marc normatiu comú de l’habitatge parteix de la base de les sentències del TC sobre el procés formal de recentralització de la matèria.
Les ponències de la jornada que es recullen en el llibre, són les següents:
I. Habitatge i competències en el marc europeu, constitucional, estatutari i legal: especialment, el cas català. Juli Ponce Solé
II. Les competències estatals que afecten l’habitatge. Els plans estatals d’habitatge. Natalia Caicedo Camacho
III. El bastiment normatiu del dret a l’habitatge a Catalunya a l’empara del compliment de la funció social de la propietat. Judith Gifreu Font
IV. El desplegament de la competència en matèria d’habitatge al País Valencià, especialment arran de la Llei valenciana 2/2017 per la funció social de l’habitatge i la STC 80/2018 185. Andrés Boix Palop
V. El derecho a la vivienda en la regulación de la Comunidad Autónoma del País Vasco 207. Iñaki Lasagabaster Herrarte
VI. Decisions i línia jurisprudencial del Tribunal Constitucional respecte al desenvolupament normatiu autonòmic en matèria d’habitatge. Mercè Noguera Corrons
VII. La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge i la seua (potencial) afectació al corpus legal autonòmic. Ignacio Durbán Martín
VIII. Els reptes de la política d’habitatge en el nou context normatiu. Jaume Fornt Paradell
La consellera Ester Capella va fer la cloenda de la presentació, on va aprofitar per evidenciar “el pols uniformador de l’Estat que ha impedit que Catalunya pugui desplegar totes les competències en matèria d’habitatge”. Capella també va reivindicar la llei de regulació del lloguers catalana, blocada per l’Estat, incidint sobre el fet que la única manera de garantir el dret a l’habitatge és fent que aquest depengui de les institucions d’autogovern.
Us podeu descarregar la monografia amb format pdf en aquest enllaç.
