El divendres 10 de novembre al Palau Centelles va tenir lloc la jornada sobre “Els nous drets de ciutadania i la seva afectació en el repartiment competencial” que es va centrar en les competències d’atribució en diferents camps competencials, però sobretot en els anomenats “nous drets de ciutadania” que parteixen de zero en la seva regulació competencial i no tenen antecedents, diferent d’altres casos amb drets que tenen més trajecte i en què la jurisprudència ja està plenament consolidada.

La jornada monogràfica de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG) va comptar amb la inauguració a càrrec del Dr. Joan Ridao Martín, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i del Dr. Xavier Bernadí i Gil, secretari del Govern de la Generalitat. El director del IEA va destacar que, sobre aquesta jornada, es farà un número de la secció extraordinària de la revista REAF-JSG el primer semestre de l’any vinent. El director va destacar que aquests drets són de tercera generació, i la clàusula que té protagonisme en com enfocar-los és la 149.1.1. de la Constitució que els aplana de forma uniformadora.

Per l’altra banda el secretari del Govern va destacar que el 149.1.1. està en una fase de maduresa avançada i les competències d’atribució que es deriven d’aquest fan una reserva en molts casos de les competències estatals, en les desviacions de competències , i només romanen per les comunitats autònomes les facultats executives o d’administrar. Segons Bernardí, l’impacte és gairebé devastador perquè es fa una “citació acumulativa i indiscriminada de títols competencials”.

La sessió es va dividir en dos blocs que servien d’exemple per veure el procés del repartiment competencial en els nous drets que s’havien generat darrerament. El primer bloc incidia en el “Panorama general, medi ambient i habitatge”; i el segon bloc en “Les diverses facetes de la igualtat”.

Per començar el primer bloc, el Sr. Carles López Picó investigador predoctoral de la Universitat Nacional de Educació a Distancia, va fer la seva ponència sobre “Nous protagonismes de l’art. 149.1.1 CE: del federalisme “de control” a la regulació de nous drets”. El ponent va posar de manifest que la interpretació del 149.1.1 serveix d’instrument a l’Estat per legislar en els casos que aquest no ostenta les bases i assimilar la seva activitat legislativa com si “de facto” produís una legislació bàsica. Posteriorment, va intervenir la Dra. Blanca Soro Mateo, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Murcia amb la seva intervenció sobre “Els drets de la natura: el cas de la llacuna del Mar Menor”, la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de personalitat jurídica a la llacuna del Mar Menor i la seva conca. Segons la ponent, la llei va ser redactada amb falta de tècnica legislativa -defectuosa en aspectes com l’acció popular-.

A continuació va tenir lloc la ponència sobre “El dret a l’habitatge i les competències legislatives estatals” a càrrec del Dr. Marcos Vaquer Caballería, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III. En la seva intervenció va voler aclarir que el dret al habitatge està connectat amb diversos títols competencials com són la propietat, la garantia hipotecària i l’arrendament, que conflueixen amb la legislació civil, processal i hipotecària i per tant no constitueix un títol competencial autònom. També va assenyalar que l’habitatge, més que un dret, és un principi rector motiu pel qual no es defineix el dret subjectiu.

Després de la pausa, va començar el segon bloc –que consistia en tres ponències-. La primera tractava sobre “La intervenció estatal en matèria d’assistència social, amb especial referència a l’ingrés mínim vital” a càrrec del Dr. Tomás de la Quadra Salcedo Janini, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Madrid. En la seva intervenció va fer especial esment al model de distribució territorial que tenim, ja que va destacar que el principal tret fonamental del nostre model és la capacitat de l’Estat d’incidir en l’àmbit material de l’Estat autonòmic. El ponent va destacar també que l’intent d’engegar un model de federalisme dual a través de l’aprovació de l’Estatut no havia reeixit. A més, va explicar el cas del bo social tèrmic, exemple de com l’Estat dedica recursos, a través de l’article 149.1.1 i l’article 149.1.13, a aquelles qüestions que consideri rellevants.

A continuació va intervenir la Dra. Mercè Corretja i Torrens, directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, que va tractar les “Qüestions competencials en relació amb la salut reproductiva”. La ponent va fer un apunt històric dels drets que existien des de la Generalitat republicana i va emmarcar la cobertura d’aquests drets des de el dret a la salut amb el principi rector de l’article 149.1.16 de la Constitució.

Finalment, la Dra. Alicia González Alonso, professora contractada doctora de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Madrid i lletrada del Tribunal Constitucional, va tractar la qüestió de la “Igualtat, violències sexistes i solapaments competencials entre l’Estat i les comunitats autònomes”. En la seva intervenció va voler destacar que totes les comunitats autònomes -amb independència de que tinguin o no atribuït el títol competencial- han elaborat lleis d’eradicació de la violència de gènere.

La cloenda va anar a càrrec de la coordinadora del número monogràfic de la revista la Dra. María Jesús García Morales, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i del director de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG), el Dr. Jordi Jaria-Manzano director de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG). Ambdós van concloure que és extremadament difícil segmentar la realitat perquè hi ha problemes materials sobre els títols competencials. El contingut íntegre de la jornada està disponible en aquest enllaç.

Jornada: “Quatre dècades de l’organització territorial de Catalunya: balanç i perspectives de futur”

L’any 2022 es van complir 35 anys des de l’aprovació de les lleis d’ordenació territorial de Catalunya: la Llei 5/1987, de 4 d’abril, del Règim provisional de les competències de les Diputacions Provincials, la Llei 6/1987, de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya, la Llei 7/1987, de 4 d’abril, per la qual s’estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona d’influència directa, i la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.

El temps transcorregut des de l’aprovació de les lleis esmentades i l’experiència assolida en la seva aplicació atorga una perspectiva adequada per valorar quins ha estat l’abast i els efectes de la seva implementació en l’ordenació territorial de Catalunya. Es per això que l’IEA organitza una jornada en què es farà balanç d’aquestes quatre dècades de l’organització territorial de Catalunya i s’analitzaran les perspectives de futur.

La jornada es desenvoluparà al de les 9 a les 17 hores el dia 17 de novembre de 2023 a la seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (Palau Centelles) amb dos grans blocs de matí i tarda. La presentació anirà a càrrec de la Honorable Sra. Laura Vilagrà, consellera de la Presidència, del Sr. David Rodríguez, secretari d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran, i finalment, del Dr. Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.

La primera taula, de caràcter introductori, tractarà els “Aspectes generals”. Les ponències en aquesta primera taula són cinc: “La legitimitat democràtica dels ens locals (el règim electoral i la Carta Europea de l’Autonomia Local). Especial consideració dels ens supramunicipals”, pel Dr. Luis Alberto Pomed Sánchez, professor titular de Dret administratiu, Universitat de Saragossa i lletrat del Tribunal Constitucional; “El principi d’autonomia local a la llum de la interpretació constitucional”, pel Dr. Francisco Velasco Caballero, catedràtic de Dret administratiu, Universitat Autònoma de Madrid; “La interiorització de la organització territorial local: especial consideració del nivell supramunicipal”, pel Dr. Josep Lluis Blasco Díaz, catedràtic de dret administratiu, Universitat Jaume I de Castelló; i “Els intents de revisió del model d’organització territorial de Catalunya”, pel Sr. Miquel Roca i Junyent, advocat.

Posteriorment, tindrà lloc la segona taula rodona sobre “L’estructura territorial municipal”. Les ponències d’aquesta segona taula seran les següents: “Característiques que defineixen el mapa municipal de Catalunya. La relació entre el mapa municipal i el contingut material de l’autonomia municipal”, pel Dr. Ramon Galindo i Caldés, professor agregat de Dret administratiu, Universitat Oberta de Catalunya; “Les competències de la Generalitat sobre la determinació del mapa municipal”, pel Dr. Josep Maria Sabaté i Vidal, professor associat de Dret administratiu, Universitat Rovira i Virgili i vicesecretari general, Diputació de Tarragona; “La reforma del mapa municipal: la fusió de municipis i el principi d’autonomia local. Els procediments establerts a la legislació municipal i de règim local”, per la Dra. Judith Gifreu i Font, professora titular de Dret administratiu, Universitat Autònoma de Barcelona; i “El procés de creació de nous municipis i les competències de las comunitats autònomes”, per la Dra. Eloísa Carbonell Porras, catedràtica de Dret Administratiu, Universitat de Jaén.

A continuació, es realitzarà un debat, seguit d’un descans. Posteriorment, tindrà lloc la darrera taula rodona del matí que porta per títol “Les vegueries i les comarques”. Les ponències d’aquesta tercera taula rodona són les següents: “La continuïtat de les diputacions provincials i els seus efectes sobre la organització veguerial”, pel Dr. Xavier Forcadell i Esteller, professor associat de Dret administratiu, Universitat Rovira i Virgili i coordinador d’innovació, governs locals i cohesió territorial, Diputació de Barcelona; “Les possibles vies per integrar vegueries i diputacions en un únic nivell supramunicipal”, pel Dr. Josep Ramon Barberà i Gomis, professor associat de Dret administratiu, Universitat Pompeu i Fabra i vocal de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública; i “Organització i competències comarcals” pel Dr. Josep Ramon Fuentes i Gasó, professor titular de Dret administratiu, Universitat Rovira i Virgili.

La jornada es clourà a la tarda amb dos blocs temàtics sobre “Les estructures locals funcionals” i sobre “L’organització territorial de l’Administració de la Generalitat”.

En el quart bloc temàtic esmentat s’exposaran les ponències següents: “Les àrees metropolitanes: especial consideració de l’àrea metropolitana de Barcelona”, per la Dra. Mariona Tomàs. Professora agregada de Ciència Política, Universitat de Barcelona; “Reflexions sobre una nova ordenació territorial”, pel Sr. Manel Larrosa, arquitecte; “Els àmbits territorials per a l’ordenació del territori”, pel Sr. Oriol Nel·lo i Colom, professor titular de Geografia urbana, Universitat Autònoma de Barcelona; i “Les mancomunitats municipals. Especial consideració de les relacions entre comarques i mancomunitats”, per la Dra. Marta Franch i Saguer, catedràtica de Dret administratiu, Universitat Autònoma de Barcelona.

El darrer bloc temàtic comptarà amb dues ponències: “Les previsions normatives sobre els serveis territorials de la Generalitat”, per la Dra. Mercè Corretja i Torrens, directora del Gabinet Jurídic, Generalitat de Catalunya; i “L’articulació entre els serveis territorials i els ens locals: El debat entre el model organitzatiu binari i el model indirecte”, pel Dr. Agustí Cerrillo i Martínez, catedràtic de Dret administratiu, Universitat Oberta de Catalunya.

Si esteu interessats en assistir a la jornada podeu formalitzar la inscripció pels canals habituals i mitjançant aquest enllaç. L’acte també es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut.