Ja està disponible al web de l’institut el recull de legislació estatal aprovada durant el període comprès entre l’1 de maig i el 31 d’agost de 2022, que signa Helena Mora, responsable d’estudis de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. La recopilació s’organitza en nou blocs, a saber, comunicació audiovisual, finançament autonòmic, igualtat, dipòsit legal, poder judicial, arquitectura i edificació, telecomunicacions, crisi energètica, i salut i Seguretat Social.

En el primer bloc, es fa referència a la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual. Aquesta llei té per objecte regular la comunicació audiovisual d’àmbit estatal, així com establir determinades normes aplicables a la prestació del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma. A més, estableix les normes bàsiques per a la prestació del servei de comunicació audiovisual autonòmic i local, sense perjudici de les competències de les comunitats autònomes i els ens locals (art. 1).

Segons la disposició final vuitena, mitjançant aquesta llei s’incorporen al dret intern la Directiva 2010/13/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de març de 2010, sobre la coordinació de determinades disposicions legals, reglamentàries i administratives dels estats membres relatives a la prestació de serveis de comunicació audiovisual (Directiva de serveis de comunicació audiovisual) i la Directiva (UE) 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, per la qual es modifica la Directiva 2010/13/UE tenint en compte l’evolució de les realitats del mercat.

Cal assenyalar que el projecte d’aquesta llei va ser objecte d’anàlisi i valoració des del punt de vista competencial en l’Informe 2/2022 de l’Institut, sota el títol El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir una política pública pròpia en matèria audiovisual. En aquest treball es fa un estudi detallat de tots els aspectes que afecten com el servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma, la presència de la llengua catalana als mitjans d’àmbit estatal, i les obligacions derivades de finançament sobre els prestadors dels servei de comunicació televisió lineal o a petició.

El segon bloc de disposicions analitzades es refereix al finançament autonòmic, en concret a la Llei orgànica 9/2022, de 28 de juliol, per la qual s’estableixen normes que facilitin l’ús d’informació financera i d’altre tipus per a la prevenció, detecció, investigació o enjudiciament d’infraccions penals, de modificació de la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes i altres disposicions connexes i de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Es tracta d’una norma de contingut més aviat heterogeni en la qual destaquen les disposicions finals quarta i cinquena que modifiquen la Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de Finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), i la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia.

Seguidament, s’analitza la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, que regula drets i obligacions de les persones, físiques o jurídiques, públiques o privades, estableix principis d’actuació dels poders públics i preveu mesures destinades a prevenir, eliminar i corregir tota forma de discriminació, directa o indirecta, en els sectors públic i privat (art. 1.2). Una de les principals novetats de la llei ―continguda en el títol III― és la creació, en l’àmbit de l’Administració de l’Estat, de l’Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No Discriminació, un organisme independent, unipersonal, que ha d’oferir protecció contra la discriminació i promoure el compliment del dret antidiscriminatori. Cal recordar, en relació a aquesta normativa, que el Parlament de Catalunya ja havia aprovat, prèviament, la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Complementàriament a la Llei 15/2002, s’ha aprovat també la Llei orgànica 6/2022, de 12 de juliol, complementària de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, de modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal. Aquesta llei inclou una modificació de l’art. 22.4 del Codi penal en relació amb l’agreujant consistent en la comissió d’un delicte per motius racistes, antisemites, antigitans o per alguna altra classe de discriminació.

El quart bloc de l’informe estudia la modificació del dipòsit legal, amb la Llei 8/2022, de 4 de maig, per la qual es modifica la Llei 23/2011, de 29 de juliol, de dipòsit legal, que, d’una banda, incorpora noves tipologies documentals objecte de dipòsit legal i, per altra banda, elimina aquelles que manquen de valor bibliogràfic nacional, sense que això impedeixi que puguin esser conservades per altres canals alternatius. Des del punt de vista competencial cal destacar que s’atribueix a la Biblioteca Nacional d’España una tasca de coordinació i assessorament entre els centres conservadors així com de seguiment del compliment de la normativa sobre el dipòsit legal.

El cinquè bloc es refereix al Poder judicial i analitza la Llei orgànica 8/2022, de 27 de juliol, de modificació dels arts. 570 bis i 599 de la Llei orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial. La norma no invoca cap títol competencial, però cal entendre-la emparada per la competència exclusiva estatal en matèria d’administració de justícia (art.149.1.5 CE). 

Seguidament, s’analitza la Llei 9/2022, de 14 de juny, de qualitat de l’arquitectura. Aquesta llei té per objecte protegir, fomentar i difondre la qualitat de l’arquitectura com a bé d’interès general. Des del punt de vista organitzatiu, es crea el Consell sobre la Qualitat de l’Arquitectura (art. 6) com a òrgan col·legiat de caràcter assessor i consultiu de l’ Administració General de l’Estat amb l’objectiu de servir de plataforma d’intercanvi de coneixement, participació, consulta i assessorament en les matèries relacionades amb l’objecte d’aquesta llei. Es preveu que la seva composició inclogui representants de l’Administració de l’Estat, de les CA i de les entitats locals.

També en aquesta matèria, cal tenir en compte la Llei 10/2022, de 14 de juny, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta llei té el seu origen en la tramitació com a projecte de llei del Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, que va ser comentat en el recull de legislació estatal corresponent al tercer quadrimestre de 2021.

Pel que fa a les telecomunicacions, s’analitza la Llei 11/2022, de 28 de juny, General de Telecomunicacions, que té per objecte la regulació del sector, que comprèn la instal·lació i explotació de les xarxes de comunicacions electròniques, la prestació dels serveis de comunicacions electròniques,  els recursos i serveis associats, els equips radioelèctrics i els equips terminals de telecomunicació, de conformitat amb l’art. 149.1.21 CE (art.1.1) i també incorpora al dret intern un seguit de directives  i adopta mesures per a l’execució o aplicació de dos reglaments de la Unió Europea. 

En relació a la crisi energètica, destaca el Reial decret llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s’estableix amb caràcter temporal un mecanisme de ajust de costos de producció per a la reducció del preu de l’electricitat en el mercat majorista, i també el Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica i per a la recuperació econòmica i social de la illa de La Palma. Entre les mesures que es contenen en aquesta darrera regulació cal destacar els ajuts directes per al suport financer a les comunitats autònomes i entitats locals que prestin servei de transport col·lectiu urbà o interurbà, així com els ens locals supramunicipals que agrupin diversos municipis i que prestin servei de transport públic urbà col·lectiu. Així mateix, també és remarcable la reducció del preu d’abonaments i títols multiviatge per part de Renfe Viajeros SME SA amb descomptes que oscil·len, segons els casos, entre el 100% i el 50% (art. 10).

En aquest mateix àmbit, cal esmentar també el Reial decret llei 14/2022, d’1 d’agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport, en matèria de beques i ajuts a l’estudi, així com de mesures d’estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural. A la vista dels beneficiaris de les subvencions, la centralització de les competències en l’Estat estaria justificada en el cas que els beneficiaris duguessin a terme transports que transcorrin pel territori de més d’una comunitat autònoma.

L’informe es clou amb la referència a l’aprovació del Reial decret llei 12/2022, de 5 de juliol, pel que se modifica la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut, i també el Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, pel qual s’estableix un nou sistema de cotització per als treballadors per compte pròpia o autònoms i es millora la protecció per cessament d’activitat.

Ja està disponible al web de l’Institut l’anàlisi de la jurisprudència constitucional relativa a l’organització territorial de l’Estat corresponent al segon quadrimestre de 2022, que signa Gerard Martín i Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut. El comentari fa èmfasi especial en les diferents resolucions recents del Tribunal Constitucional que es refereixen al conflicte polític a Catalunya.

El comentari es divideix en set apartats: una introducció general; els processos constitucionals que tenen per objecte decisions d’òrgans del Parlament de Catalunya o actuacions de representants polítics de les institucions catalanes; el caràcter bàsic d’una ordre ministerial i el seu impacte en la legislació autonòmica; la problemàtica de la regla de prevalença del dret estatal de l’article 149.3 CE; la competència dels tribunals per autoritzat mesures sanitàries generals que limitin drets fonamentals; i finalment, un apartat general dedicat a l’anàlisi d’altres processos constitucionals.

Una part significativa de les resolucions analitzades es refereix a qüestions institucionals, tant pel que fa a l’exercici de càrrecs electes, com ara les sentències relatives a les conseqüències de la condemna per desobediència del President de la Generalitat Joaquim Torra o a l’impacte de les resolucions judicials en la condició de diputat al Parlament Europeu d’Oriol Junqueras. Així mateix, una sèrie de sentències es refereixen a resolucions adoptades pels òrgans rectors del Parlament de Catalunya, en particular, en relació amb la delegació de vot dels diputats suspesos per l’aplicació de l’art. 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, a causa del seu processament per la comissió d’un delicte de rebel·lió.

L’informe apunta que aquest conjunt de processos constitucionals posen de manifest l’existència d’una problemàtica política irresolta a Catalunya que s’ha afrontat per part de les institucions centrals de l’Estat a través de la judicialització, sigui en l’ordre penal o en l’ordre contenciós administratiu, amb una fase final que es desenvolupa davant del Tribunal Constitucional. En tot cas, la reconducció a qüestions de legalitat o de justícia constitucional de la problemàtica política de fons fa que el conflicte continuï latent, en la mesura que les resolucions jurisdiccionals representen un tancament en fals de la qüestió.

D’altra banda, des de punt de vista dels drets polítics, la jurisprudència constitucional recent en aquest àmbit presenta problemes remarcables, entre els que cal destacar la difícil compatibilitat de l’art. 384 bis LEcrim amb el principi de presumpció d’innocència, en la mesura que representa una limitació dels drets de participació política dels processats per un delicte de rebel·lió que sembla anar més enllà del que hauria de ser propi d’una mesura cautelar en el procés penal. L’informe recorda que el recent Dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU, de 30 d’agost de 2022, que va estimar les pretensions formulades per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull respecte de la seva suspensió com a diputats del Parlament de Catalunya, en el marc de la investigació penal per un presumpte delicte de rebel·lió. En particular, pel que fa a l’elecció d’Oriol Junqueras com a diputat, el comentari posa de manifest que, atesa la complexitat de la problemàtica plantejada i la manca de precedents, el Tribunal Constitucional hauria d’haver plantejat una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

L’informe també incideix en l’ampliació recurrent de la normativa bàsica, que, en el període analitzat, es reflecteix en la declaració d’inconstitucionalitat de diversos preceptes d’una llei autonòmica ―la Llei 4/2021, de 1 de juliol, de caça i gestió sostenible dels recursos cinegètics de Castella i Lleó― per la seva incompatibilitat amb ordre ministerial posterior, declarada de caràcter bàsic. L’informe critica que una decisió ministerial pugui deixar sense efecte la voluntat del legislador autonòmic. L’informe també posa de manifest l’existència determinades assumpcions poc fonamentades en la jurisprudència constitucional, com ara en la STC 70/2022, de 2 de juny, en relació amb la caracterització del poder judicial en els sistemes federals, assumpcions que, en moltes ocasions, són determinants en la presa de decisions, normalment amb un caràcter centrípet.

Ja està disponible al web de l’Institut el recull de legislació catalana aprovada durant el període comprès entre l’1 de maig i el 31 d’agost, elaborat per l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. La recopilació s’organitza en sis blocs: aprenentatge de les llengües oficials, integració de centres educatius, universitats, lloguer de vehicles a motor, mesures amb relació al conflicte bèl·lic a Ucraïna i contra la pandèmia de la COVID-19, i mesures financeres.

Pel que fa a l’aprenentatge de llengües oficials, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 16 de desembre de 2020 va establir l’obligació de la Generalitat de Catalunya d’adoptar les mesures necessàries als efectes de garantir que, en els ensenyaments compresos en el sistema educatiu de Catalunya, tots els alumnes rebessin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinessin, que no podrien ser inferiors al 25 % en un i altre cas. Contra aquesta sentència la Generalitat va presentar recurs de cassació que va ser inadmès per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. Arran d’aquesta inadmissió, el TSJC va declarar la fermesa de la sentència de 16 de desembre de 2020 i es va adreçar a la Generalitat per tal que portés a efecte el que exigís el compliment de les declaracions contingudes a la part dispositiva de la resolució judicial.

Per respondre a la situació generada per la decisió del TSJC, s’ha aprovat, d’una banda, Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, i, d’altra banda, el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius, ambdues normatives han de donar seguretat jurídica als centres docents i establir els paràmetres clau per resoldre la polèmica que s’havia suscitat.

En aquest sentit, el Decret llei té per objecte fixar els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius públics i dels centres educatius privats sostinguts amb fons públics, a l’efecte d’establir els aspectes relatius a l’organització de l’ensenyament i l’ús de les llengües oficials en cada centre. Aquestes determinacions sobre la validació del projecte lingüístic dels centres s’havien d’aplicar a partir de l’inici del curs escolar actual.

En relació amb això, el Consell de Garanties Estatutàries, en el Dictamen 4/2022, de 20 de juny, sobre el Decret llei esmentat, considera que els centres educatius han de seguir les prescripcions no només d’aquesta regulació, sinó que també han de tenir en compte els criteris i objectius que es desprenen del model de conjunció lingüística configurat per l’Estatut, la Llei de política lingüística, la Llei d’educació de Catalunya i la ja esmentada Llei 8/2022, cosa que implica que l’ús curricular i educatiu de la llengua castellana ha de quedar reflectit en els projectes educatius dels centres.

Pel que fa a l’aprofundiment de la integració en els centres educatius, en el període analitzat, es va aprovar el Decret llei 7/2022, de 14 de juny, de modificació del Decret llei 10/2019, de 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat, i, pel que fa a les universitats, s’ha modificat la Llei 7/2022, del 12 de maig, de modificació de la Llei 1/2003, d’universitats de Catalunya.

També s’ha aprovat en aquest període el Decret llei 9/2022, de 5 de juliol, de mesures urgents en matèria de lloguer de vehicles amb conductor, una normativa força completa sobre els serveis de transport de viatgers mitjançant el lloguer de vehicles amb conductor de caràcter urbà, a partir de la competència exclusiva  de la Generalitat en matèria de transports terrestres de viatgers per carretera que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, d’acord amb l’art. 169 EAC.

El recull destaca també les mesures en relació amb el conflicte bèl·lic d’Ucraïna a Catalunya, així com les noves mesures contra la pandèmia de la COVID-19. Això es concreta en el Decret llei 5/2022, de 17 de maig, de mesures urgents per contribuir a pal·liar els efectes del conflicte bèl·lic d’Ucraïna a Catalunya i d’actualització de determinades mesures adoptades durant la pandèmia de la COVID-19. Amb aquesta norma, el Govern de la Generalitat mira de donar una resposta integral a l’emergència humanitària derivada de la Guerra d’Ucraïna, amb mesures en els àmbits següents: energies renovables, sanitari, protecció civil, serveis socials, i habitatge.

Finalment, pel que fa als aspectes de foment, cal destacar el Decret llei 8/2022, de 12 de juliol, pel qual s’autoritza el Govern a prestar un aval a Circuits de Catalunya, SL, i un contraaval davant l’entitat financera garant, relatiu al contracte de promoció de cursa amb Formula One World Championship Limited (FOWC), per garantir el pagament dels drets contractuals per a l’organització del Gran Premi Fórmula 1 dels anys 2023 al 2026.