El divendres 10 de novembre de 2023 tindrà lloc al Palau Centelles, seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, la jornada monogràfica de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government’ que es centra en “Els nous drets de ciutadania i la seva afectació en el repartiment competencial”. La jornada es desenvoluparà durant tot el matí i les ponències formaran part del número 39 de la revista que sortirà publicat el juny de 2024.

El contingut del monogràfic d’aquest número de la REAF se centra en l’anàlisi de les solucions competencials sorgides arran de la demanda i articulació de nous drets de la ciutadania vinculats al medi ambient, habitatge i igualtat.

La inauguració anirà a càrrec del Dr. Joan Ridao i Martín, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i el Dr. Xavier Bernadí i Gil, secretari del Govern de la Generalitat per començar posteriorment amb dues taules temàtiques, la primera sobre aspectes generals de medi ambient i habitatge i la segona sobre aspectes diversos relacionats amb el principi d’igualtat.

La primera taula sobre el “Panorama general, medi ambient i habitatge” començarà amb la intervenció de Carles López Picó, investigador predoctoral, Universitat Nacional de Educació a Distància amb els “Nous protagonismes de l’art. 149.1.1 CE: del federalisme “de control” a la regulació de nous drets”, posteriorment la Dra. Blanca Soro Mateo, catedràtica de Dret Administratiu de la Universidad de Murcia amb “Els drets de la natura: el cas de la llacuna del Mar Menor” i, finalment, el Dr. Marcos Vaquer Caballería, catedràtic de Dret Administratiu de la Universidad Carlos III amb “El dret a l’habitatge i les competències legislatives estatals”.

Després d’una pausa., seguirà la segona taula temàtica  sobre “Les diverses facetes de la igualtat” que comptarà amb la ponència del Dr. Tomás de la Quadra Salcedo Janini. Catedràtic de Dret Constitucional de la Universidad Autónoma de Madrid amb la ponència “La intervenció estatal en matèria d’assistència social, amb es especial referència a l’ingrés mínim vital”. Posteriorment, la Dra. Mercè Corretja i Torrens. directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya analitzarà qüestions competencials relacionades amb la salut reproductiva, i finalment la Dra. Alicia González Alonso, professora de Dret Constitucional, Universitat Autònoma de Madrid; i Lletrada del Tribunal Constitucional intervindrà amb la ponència sobre la ”Igualtat, violències sexistes i solapaments competencials entre l’Estat i les comunitats autònomes”.

Per acabar l’acte intervindran en la cloenda la Dra. María Jesús García Morales, professora titular de Dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Dr. Jordi Jaria-Manzano, director de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government’.

Si esteu interessats en assistir a la jornada podeu formalitzar la inscripció pels canals habituals i mitjançant aquest enllaç.

Divendres passat, 6 d’octubre de 2023 va tenir lloc el Seminari ‘Polítiques d’igualtat de gènere a l’Estat autonòmic’, coorganitzat pel Centro de Estudios Políticos y Constitucionales i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. L’acte des va dur a terme al Palau de Pedralbes de Barcelona i va ser inaugurat pel ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria democràtica, Félix Bolaños García, i la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge i Mestres, introduïts ambdós pel director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Tots ells van destacar la importància de l’acte, tant pel que fa a la col·laboració entre les dues institucions organitzadores com pel que fa a l’objecte de la jornada, que suscita nombroses qüestions en un moment en què els reptes pel que fa a les polítiques de gènere adquireixen una nova dimensió.

El seminari es va dividir amb dues taules, la primera, moderada per l’anterior directora del Centro d’Estudios Constitucionales la Dra. Yolanda Gómez Sánchez (Universidad Nacional de Educación a Distancia), va referir-se als “Fonaments teòrics, repartiment competencial i polítiques públiques en l’àmbit de la igualtat entre dones i homes”, que va comptar amb la participació de María Ángeles Barrère Unzueta (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea) que va dir subratllar que la discriminació és una classe de violència; així com Rosario Tur Ausina (Universidad Miguel Hernández), que va assenyalar la coneguda manca de canals de cooperació en el context de la gestió de la governança multinivell en l’estat autonòmic. Laura Nuño Gómez (Universidad Rey Juan Carlos) va tancar la taula, tot assenyalant la fractalitat de les desigualtats i la necessitat d’avançar a través de polítiques interseccionals.

La segona taula concentrar-se en “La lluita contra la violència cap a les dones: Legislació i execució a l’Estat autonòmic”. Va intervenir-hi en primer lloc Encarna Bodelón González (Universitat Autònoma de Barcelona) que va remarcar la importància d’introduir la idea de diligència deguda en les polítiques públiques de gènere. Seguidament, Arantxa Elizondo Lopetegui (Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea) va apuntar la necessitat d’establir objectius concrets i avaluables per desenvolupar polítiques efectives, mentre que  Laura Román Martín (Universitat Rovira i Virgili) va referir-se a l’escassa conflictivitat competencial en la matèria, tot destacant els canvis legislatius recents en la matèria. Aquest segon panell el va moderar Mireia Grau Creus, cap de l’Àrea de Recerca de l’Institut d’Estudis d’Autogovern.

Finalment, Emilio Pajares Montolío, director en funcions del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, va tancar l’acte posant l’èmfasi en la col·laboració entre totes dues institucions. La jornada està disponible en aquest enllaç.

Dimecres passat, dia 20 de setembre, es va presentar a la Fàbrica del Sol, equipament de l’Ajuntament de Barcelona al barri de la Barceloneta, el número 37 de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals / Journal of Self-Government’, que inclou una secció monogràfica sobre el canvi climàtic i la descentralització política. S’hi inclouen les ponències presentades en el seminari ‘Climate Change Governance in EU Decentralized Member States: A Comparative Review’ (La governança del canvi climàtic en els estats descentralitzats de la Unió Europea: una visió comparada), un side event del congrés anual de l’European Environmental Law Forum, que es va dur a terme a la ciutat de Tarragona al setembre de l’any passat.

El director de l’Institut, Joan Ridao, va obrir l’acte tot destacant la repercussió amplament negativa de l’acció antròpica en el medi ambient. Així mateix, va referir-se a la Llei catalana 16/2017, d’1 agost, del canvi climàtic, un text innovador que, malauradament, va ser declarat parcialment inconstitucional en la STC 87/2019, de 20 de juny, cosa que va afectar-ne bona part dels continguts i ha limitat considerablement el potencial de la norma. Aquesta qüestió va ser represa en la resta d’intervencions.

El professor Jordi Jaria-Manzano, director de la Revista i cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació a l’Organització Territorial del Poder, va destacar que estem davant d’una crisi planetària entorn de tres qüestions existencials: qui som, què fem i on vivim, aquesta última, en particular, rep l’impacte del canvi climàtic, el fenomen més evident del canvi planetari que experimentem. En relació amb això, va assenyalar que la publicació “no pot ser aliena a aquestes crisis, que impacten en la distribució territorial del poder polític”, cosa que explica l’argument de la secció monogràfica de la Revista.

A continuació va intervenir Endrius Cocciolo, professor agregat de Dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, que ha coordinat el monogràfic juntament amb Mariachiara Alberton, investigadora d’Eurac Research, amb seu a Bozen, al Tirol del Sud. El professor Cocciolo va assenyalar que “la qüestió del canvi climàtic té caràcter constitucional” i que exigeix la configuració de “nous paradigmes jurídics”, tot subratllant la importància dels ens subcentrals en la innovació. En tot cas, els patrons constitucionals actuals estan clarament vinculats a un model energètic intensiu en carboni que cal superar.

L’Hble. Sr. David Mascort Subiranas, conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, va fer la cloenda de l’acte. En la seva intervenció, va fer referència als “impediments i imposicions de l’Estat”, que dificulten l’acció del Govern de Catalunya. El conseller va fer referència als canvis culturals necessaris per afrontar la situació de transformació planetària i en va remarcar la dificultat. Amb la seva intervenció es va posar punt i final a l’acte, les imatges del qual estan disponibles al compte d’Instagram de l’Institut.