El Dia Internacional de la Dona és una oportunitat per reflexionar sobre els avenços assolits i els reptes pendents en matèria d’igualtat de gènere. Des de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), contribuïm a aquest debat mitjançant la recerca i l’anàlisi jurídica sobre el paper de la dona en l’organització territorial del poder i les polítiques públiques d’igualtat.

En aquest marc, diversos estudis impulsats per l’IEA han aprofundit en qüestions clau relacionades amb la igualtat i la distribució competencial en matèria de drets de les dones.

El paper de la dona en l’àmbit de l’autogovern: recerca i anàlisi jurídica

Paperclip 12 (pròximament disponible): Aquest número, que es publicarà aquest mes de març, estarà dedicat a l’anàlisi de 40 anys de polítiques d’igualtat de gènere a Catalunya, amb un estudi d’Albert Orta sobre els avenços normatius i institucionals en aquest àmbit. L’objectiu d’aquest PaperClip és fer balanç de les principals polítiques d’igualtat de gènere impulsades des de la Generalitat de Catalunya durant les darreres dècades. Des de la recuperació de l’autogovern amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979, la Generalitat ha promogut nombroses iniciatives per eliminar les desigualtats per raó de gènere i erradicar la violència masclista. L’evolució d’aquestes polítiques no es pot entendre sense tenir en compte el canvi cultural impulsat pels moviments feministes, ni tampoc el context institucional i multinivell de Catalunya. Els resultats de l’anàlisi mostren que, en alguns casos, la Generalitat ha estat pionera a l’hora d’impulsar iniciatives innovadores. Tanmateix, per abordar els reptes que continuen existint, serà necessari continuar desplegant i implementant la legislació vigent, així com dotar dels recursos suficients les polítiques ja iniciades per assegurar la seva efectivitat.

Monogràfic REAF 39: Dos articles publicats en aquest número han abordat aspectes fonamentals sobre la relació entre les polítiques d’igualtat i l’estructura territorial de l’Estat:

·       Igualtat i repartiment competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes en la regulació dels drets a la salut sexual i reproductiva. Mercè Corretja i Torrents

En aquest article, l’autora repassa l’evolució del dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a l’Estat espanyol així com la distribució competencial en matèria de sanitat i de polítiques de gènere entre l’Estat i la Generalitat i la possibilitat d’aquesta d’establir polítiques pròpies en l’àmbit del dret a la salut sexual i reproductiva de les dones, tenint present la incidència que té en aquestes competències l’article 149.1.1 de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva per garantir la igualtat dels ciutadans en l’exercici dels drets i deures constitucionals. En aquest sentit, l’article, després d’esmentar la regulació inicial de l’avortament per la Generalitat republicana, analitza les diferents etapes legislatives en el reconeixement d’aquest dret, des de la seva penalització durant el franquisme (igual que l’ús de mitjans anticonceptius) a la seva progressiva despenalització fins al 2010 i, finalment, al seu ple reconeixement com a dret constitucionalment protegit el 2023, posant en relleu la seva connexió amb els drets al lliure desenvolupament de la personalitat i a la integritat física i moral, tal com queda palès amb les Sentències del Tribunal Constitucional 44/2023 i 78/2023. Tot i tractar-se d’un dret fonamental, però, l’autora també analitza la capacitat de la Generalitat per establir polítiques pròpies en matèria de sanitat i de polítiques de gènere i, per tant, per desenvolupar aquest dret en el marc de les seves competències, d’acord amb el que estableixen la Constitució de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006. El darrer apartat de l’article fa referència al procediment de negociació entre l’Estat i la Generalitat per a la resolució de la controvèrsia competencial plantejada amb relació a la Llei orgànica 1/2023, de regulació dels drets a la salut sexual i reproductiva i a la interrupció voluntària de l’embaràs, mitjançant el grup de treball de la Subcomissió de seguiment normatiu i de conflictes de la Comissió bilateral Generalitat-Estat. En les conclusions es posa especialment en relleu la vulnerabilitat de les competències autonòmiques enfront dels títols competencials estatals transversals i la utilitat dels mecanismes preventius de resolució de controvèrsies per garantir-les, tot proposant una aplicació restrictiva de l’article 149.1.1 CE, sota el prisma de l’autocontenció, la proporcionalitat i la  lleialtat institucional.

·       Violencia de género y solapamientos competenciales entre el Estado y las comunidades autónomas. Alicia González Alonso

Aquest estudi analitza la doctrina constitucional recaiguda en relació amb els conflictes competencials que es produeixen en matèria d’igualtat, especialment en relació amb la legislació emanada de les comunitats autònomes amb la finalitat de prevenir, sensibilitzar i erradicar la violència masclista, així com establir mecanismes de reparació integral de les víctimes. Aquesta doctrina, recaiguda en les SSTC 159/2016 i 44/2024, analitza com ha d’interpretar-se el títol competencial denominat ‘’polítiques de gènere”, contingut en alguns estatuts d’autonomia de nova generació, títol al qual en l’última de les sentències citades se li dota d’un contingut propi o genuí. A conseqüència d’això, les comunitats autònomes estableixen les seves pròpies polítiques de gènere no sols a l’empara d’aquest títol competencial, sinó també d’uns altres de caràcter sectorial (habitatge, educació, sanitat, etc.) donat el caràcter transversal de la matèria. El treball analitza, en primer terme i de manera succinta, el marc legislatiu tant estatal com autonòmic en matèria de violència de gènere, parant esment als possibles superposicions competencials i, posteriorment, realitza un estudi de les SSTC 159/2016 i 44/2024 i de l’abast que aquestes sentències confereixen a les comunitats autònomes en la regulació d’aquesta matèria.

Compromís amb l’anàlisi de qüestions socialment rellevants

L’IEA continua impulsant la recerca i el debat acadèmic sobre qüestions socialment rellevants amb un impacte en l’autogovern de Catalunya. A través de l’anàlisi i la divulgació, contribuïm a generar coneixement rigorós i accessible.

El federalisme a l’Índia es troba en un moment de tensió creixent entre el govern central i els governs estatals, especialment al sud del país. L’article “El desafiament del sud: federalisme contestatari a l’Índia”, de Rekha Oleschak Pillai, analitza com la contestació per part dels estats subnacionals no només desafia la centralització, sinó que també pot reforçar les pràctiques federals en aquest immens estat multinacional.

Quan els estats s’oposen a la centralització

Un dels exemples més il·lustratius d’aquest fenomen es troba en la resposta dels estats del sud de l’Índia a la reforma de la Llei de Ciutadania (CAA) de 2019. Kerala va ser el primer estat a oposar-s’hi frontalment, declarant que no aplicaria la nova norma i impugnant-ne la constitucionalitat davant el Tribunal Suprem. Altres estats, com Tamil Nadu, també van adoptar resolucions en contra de la llei, argumentant que vulnerava els principis seculars de la Constitució índia.

Aquest tipus d’oposició planteja una qüestió fonamental: pot la dissidència estatal ser una forma de resistència a la centralització creixent? La resposta sembla apuntar cap al sí, ja que aquestes accions contribueixen a mantenir el debat sobre els límits del poder central i el paper dels estats en l’estructura federal índia.

Federalisme contestatari i resistència política

L’anàlisi s’inspira en la teoria del federalisme contestatari de James A. Gardner, que examina les diferents estratègies que els governs subnacionals poden emprar per influir en les polítiques nacionals. A l’Índia, els estats del sud han fet ús de mecanismes com la impugnació legal, la mobilització política i la desobediència institucional per contrarestar la recentralització impulsada pel govern del Partit del Poble Indi (BJP).

Aquesta resistència no es limita només a qüestions polítiques o de ciutadania, sinó que també afecta altres àmbits com la llengua. El 2022, una recomanació parlamentària va proposar que l’hindi es convertís en la llengua principal d’instrucció a tot el país, substituint progressivament l’anglès. Aquesta proposta va ser fortament rebutjada pels governs del sud, que van veure en aquesta mesura un intent d’homogeneïtzació lingüística que menystenia la diversitat cultural i lingüística de la regió.

Un model en evolució

El cas de l’Índia mostra com els sistemes federals no són estàtics, sinó que evolucionen en funció de les dinàmiques polítiques i socials. La contestació dels estats del sud pot ser interpretada com una forma de resistència a una federalització cada vegada més asimètrica, en què el poder central ha anat guanyant pes en detriment de l’autonomia regional.

L’experiència índia aporta pistes valuoses per entendre com es poden articular mecanismes de contrapoder en contextos de federalisme tensionat, una qüestió que també pot ser rellevant en altres models federals arreu del món.

Aquest article forma part del projecte “50 ombres del federalisme”, creat per la Canterbury Christ Church University per a l’estudi de qüestions relacionades amb el federalisme, amb En aquest marc, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern tradueix aquests articles al català per apropar aquest coneixement al públic local i enriquir el debat sobre l’organització territorial.

El passat 18 de febrer, el Palau Centelles va acollir la cinquena edició del Premi IEA al millor article acadèmic, un guardó que distingeix l’excel·lència en la recerca sobre l’organització territorial del poder i els seus impactes polítics i socials. Enguany, el reconeixement ha estat per a l’article “Territorial disputes and affective polarization”, publicat a l’European Journal of Political Research i signat per Laia Balcells Ventura, Lesley-Ann Daniels i Alexander Kuo.

Aquest treball analitza la polarització afectiva en societats amb una disputa territorial activa, centrant-se en els casos de Catalunya, Escòcia i Irlanda del Nord. Els resultats evidencien que, malgrat les diferències entre aquests contextos, hi ha una tendència comuna a la polarització entre ciutadans amb preferències divergents sobre l’organització territorial.

L’acte de lliurament va ser presidit pel M. Hble. president de la Generalitat, Salvador Illa, qui va destacar la importància de les institucions d’autogovern i del dret en la consolidació democràtica: “El nostre sistema nerviós, que és l’estat de dret, funciona i fa funcionar amb màxim rigor les nostres institucions d’autogovern”.

El cap de l’Executiu va valorar la tasca de l’Institut i la importància de garantir la millor informació i dictàmens disponibles per assegurar el bon funcionament de les institucions: “És molt important que des d’institucions com l’Institut d’Estudis d’Autogovern, hi hagi un exercici de desplegament de la raó” i també “d’arguments i racionalitat”.

Finalment, el president va agrair al director, Xavier Arbós, la seva dedicació, alhora que va reconèixer la tasca del seu predecessor, Joan Ridao.

En la seva intervenció, el director de l’IEA, Xavier Arbós, va subratllar el valor d’aquest premi com a instrument per impulsar la recerca acadèmica sobre l’organització territorial del poder: “Els premis IEA són un pilar fonamental per fomentar el talent investigador, tant en l’àmbit local com internacional. Recerques com la que premiem avui són essencials per comprendre els reptes als quals ens enfrontem i per construir, des del diàleg acadèmic, solucions innovadores i fonamentades”.

A més, el Dr. Arbós va destacar la rellevància especial del premi d’enguany, atès que l’article guardonat és fruit d’un ajut concedit per l’Institut en el seu programa de beques en anys anteriors. “Aquest guardó entrellaça les nostres dues accions d’impuls a la recerca, reconeixent el rigor acadèmic i la capacitat de generar nou coneixement amb impacte social”, va afegir.

Va recollir el premi la professora Lesley-Ann Daniels, en representació dels tres autors guardonats. L’article premiat contribueix a entendre millor les dinàmiques socials derivades de la polarització afectiva en contextos de disputa territorial, un fenomen que incideix directament en la convivència democràtica.

Amb aquest guardó, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern reafirma el seu compromís amb la promoció de la recerca de qualitat i la generació de coneixement rigorós per enriquir els debats sobre l’organització territorial del poder.