El passat 20 de març, el Palau Robert va acollir la presentació del llibre Escrits sobre l’Europa Federal. Selecció de textos d’autors de la postguerra, en un acte organitzat per l’IEA en col·laboració amb la Fundació Catalunya Europa. La sessió va incloure un debat sobre el futur del federalisme europeu i el seu paper en la construcció d’una Europa més cohesionada i resilient davant els reptes actuals.
Un recorregut pel pensament federalista europeu
La trobada es va inaugurar amb la presentació del nou volum de la col·lecció Clàssics del Federalisme que recull textos fonamentals sobre el pensament federalista europeu. (Pots descarregar-te el llibre aquí)
La publicació inclou una selecció d’autors com Altiero Spinelli, Ernesto Rossi, Jean Monnet, Henri Brugmans, Denis de Rougemont i Guy Héraud, figures clau que van reflexionar sobre la construcció d’una Europa federal en el context de la postguerra i durant el segle XX. A través dels seus escrits, es poden entendre millor les diferents visions sobre la integració europea, des de l’enfocament més pragmàtic fins a les propostes més polítiques i territorials.
L’edició compta amb un estudi introductori a càrrec de Gerard Casas Soler i Klaus-Jürgen Nagel, que analitza el desenvolupament del federalisme com a eina de pau i integració. Una de les idees centrals que es destaca és com el federalisme ha servit per compartir sobirania en lloc d’enfrontar-la, oferint una alternativa als models tradicionals d’estat nació.
Els textos inclosos permeten conèixer les diferents aproximacions al federalisme europeu. Alguns dels autors més rellevants són:
· Jean Monnet, considerat un dels pares de la integració europea, defensava un federalisme pragmàtic i gradual basat en la cooperació econòmica per generar interdependències entre els estats i evitar nous conflictes. La seva idea de “supranacionalitat” va ser la base de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), el primer pas cap a la Unió Europea.
· Altiero Spinelli, en canvi, apostava per un federalisme polític immediat, amb la creació d’un govern europeu fort que superés els estats nació. Al Manifest de Ventotene (1941), defensava la necessitat d’una federació europea com a única alternativa per evitar més guerres al continent.
· Denis de Rougemont va ser un dels primers a plantejar el concepte d’Europa de les Regions, una idea que qüestionava els estats nació com a unitats de referència i reivindicava les regions com a actors clau en la construcció europea. Segons ell, el futur d’Europa havia de basar-se en la proximitat i la diversitat cultural, superant les fronteres estatals per construir una federació de pobles.
Un debat necessari en temps de crisi
El director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, en la seva intervenció, va destacar la importància d’analitzar el pensament federalista per entendre millor els desafiaments que afronta avui la Unió Europea. El Dr. Arbós va posar en relleu com els textos recollits en el llibre poden aportar llum sobre la situació actual del continent.
Seguidament, Klaus-Jürgen Nagel, coautor de l’estudi introductori del llibre, va fer un recorregut per les principals idees dels autors seleccionats, subratllant com la tradició federalista ha evolucionat al llarg de la història. A partir d’aquí, es va donar pas a un diàleg sobre el present i el futur de la UE, moderat per Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa, amb la participació de Mariola Urrea, professora de Dret Internacional i de la Unió Europea a la Universitat de La Rioja, i Gerard Casas, historiador i coautor de l’estudi introductori del llibre.
Els grans reptes de la Unió Europea
El debat va girar entorn dels principals reptes que afronta la UE en un món, en canvi, constant. La seguretat i la defensa van ser temes centrals, amb especial èmfasi en la necessitat de reforçar la capacitat de dissuasió i la voluntat política per preservar la pau. Un dels grans temes abordats va ser la relació entre seguretat, crisi i ciutadania a la UE. Mariola Urrea va assenyalar que el món multipolar actual exigeix que Europa reforci la seva capacitat de dissuasió i defensa si vol preservar la seva manera de viure. Va insistir que la Unió Europea ha d’acceptar la seva interdependència i actuar en conseqüència per garantir el seu benestar i estabilitat.
Per la seva banda, Gerard Casas va definir l’actual conjuntura com una “crisi sistèmica” que posa a prova el projecte europeu. Segons ell, la història ha demostrat que la UE ha avançat gràcies a les crisis, ja que aquestes han estat motors de canvi i transformació. En aquest sentit, va subratllar la importància d’impulsar una cooperació federal més sòlida en matèries com la defensa, la fiscalitat i la cohesió social. També es va posar sobre la taula la qüestió de l’autonomia estratègica i la governança de la UE. El Sr. Gerard Casas va qualificar el moment actual com un “moment De Gaulle”, fent referència als dilemes que afronta Europa en relació amb la seva independència política i econòmica.
El debat també va posar de manifest la necessitat de reforçar la governança europea per evitar el risc de fragmentació i regressió democràtica. Els ponents van coincidir que, en aquest context, la ciutadania té un paper fonamental per pressionar els governs estatals i les institucions europees perquè prenguin decisions valentes en favor d’una Europa més unida i resilient. En aquest sentit, Mariola Urrea va subratllar que la construcció europea requereix un major esforç pedagògic per mobilitzar la ciutadania i reforçar la seva implicació en el projecte comú. La fortalesa de la Unió Europea depèn, en gran part, de la capacitat de les institucions per connectar amb les opinions públiques i generar un sentit de pertinença compartit.
Europa en una cruïlla històrica
En la cloenda de la jornada, Dolors Camats va remarcar que la Unió Europea es troba en un moment decisiu. Les decisions que es prenguin avui determinaran si el projecte europeu continua avançant en la línia dels seus valors fundacionals o si, per contra, es veu erosionat per dinàmiques autoritàries i individualistes. La necessitat de preservar la democràcia, la justícia social i la solidaritat van ser alguns dels missatges clau d’una jornada que va reafirmar el compromís amb el debat i la reflexió sobre el futur del projecte europeu.
