Federalisme europeu: com a projecte polític per a la pau

El passat 20 de març, el Palau Robert va acollir la presentació del llibre Escrits sobre l’Europa Federal. Selecció de textos d’autors de la postguerra, en un acte organitzat per l’IEA en col·laboració amb la Fundació Catalunya Europa. La sessió va incloure un debat sobre el futur del federalisme europeu i el seu paper en la construcció d’una Europa més cohesionada i resilient davant els reptes actuals.

Un recorregut pel pensament federalista europeu

La trobada es va inaugurar amb la presentació del nou volum de la col·lecció Clàssics del Federalisme que recull textos fonamentals sobre el pensament federalista europeu. (Pots descarregar-te el llibre aquí)

La publicació inclou una selecció d’autors com Altiero Spinelli, Ernesto Rossi, Jean Monnet, Henri Brugmans, Denis de Rougemont i Guy Héraud, figures clau que van reflexionar sobre la construcció d’una Europa federal en el context de la postguerra i durant el segle XX. A través dels seus escrits, es poden entendre millor les diferents visions sobre la integració europea, des de l’enfocament més pragmàtic fins a les propostes més polítiques i territorials.

L’edició compta amb un estudi introductori a càrrec de Gerard Casas Soler i Klaus-Jürgen Nagel, que analitza el desenvolupament del federalisme com a eina de pau i integració. Una de les idees centrals que es destaca és com el federalisme ha servit per compartir sobirania en lloc d’enfrontar-la, oferint una alternativa als models tradicionals d’estat nació.

Els textos inclosos permeten conèixer les diferents aproximacions al federalisme europeu. Alguns dels autors més rellevants són:

·       Jean Monnet, considerat un dels pares de la integració europea, defensava un federalisme pragmàtic i gradual basat en la cooperació econòmica per generar interdependències entre els estats i evitar nous conflictes. La seva idea de “supranacionalitat” va ser la base de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), el primer pas cap a la Unió Europea.

·       Altiero Spinelli, en canvi, apostava per un federalisme polític immediat, amb la creació d’un govern europeu fort que superés els estats nació. Al Manifest de Ventotene (1941), defensava la necessitat d’una federació europea com a única alternativa per evitar més guerres al continent.

·       Denis de Rougemont va ser un dels primers a plantejar el concepte d’Europa de les Regions, una idea que qüestionava els estats nació com a unitats de referència i reivindicava les regions com a actors clau en la construcció europea. Segons ell, el futur d’Europa havia de basar-se en la proximitat i la diversitat cultural, superant les fronteres estatals per construir una federació de pobles.

Un debat necessari en temps de crisi

El director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, en la seva intervenció, va destacar la importància d’analitzar el pensament federalista per entendre millor els desafiaments que afronta avui la Unió Europea. El Dr. Arbós va posar en relleu com els textos recollits en el llibre poden aportar llum sobre la situació actual del continent.

Seguidament, Klaus-Jürgen Nagel, coautor de l’estudi introductori del llibre, va fer un recorregut per les principals idees dels autors seleccionats, subratllant com la tradició federalista ha evolucionat al llarg de la història. A partir d’aquí, es va donar pas a un diàleg sobre el present i el futur de la UE, moderat per Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa, amb la participació de Mariola Urrea, professora de Dret Internacional i de la Unió Europea a la Universitat de La Rioja, i Gerard Casas, historiador i coautor de l’estudi introductori del llibre.

Els grans reptes de la Unió Europea

El debat va girar entorn dels principals reptes que afronta la UE en un món, en canvi, constant. La seguretat i la defensa van ser temes centrals, amb especial èmfasi en la necessitat de reforçar la capacitat de dissuasió i la voluntat política per preservar la pau. Un dels grans temes abordats va ser la relació entre seguretat, crisi i ciutadania a la UE. Mariola Urrea va assenyalar que el món multipolar actual exigeix que Europa reforci la seva capacitat de dissuasió i defensa si vol preservar la seva manera de viure. Va insistir que la Unió Europea ha d’acceptar la seva interdependència i actuar en conseqüència per garantir el seu benestar i estabilitat.

Per la seva banda, Gerard Casas va definir l’actual conjuntura com una “crisi sistèmica” que posa a prova el projecte europeu. Segons ell, la història ha demostrat que la UE ha avançat gràcies a les crisis, ja que aquestes han estat motors de canvi i transformació. En aquest sentit, va subratllar la importància d’impulsar una cooperació federal més sòlida en matèries com la defensa, la fiscalitat i la cohesió social. També es va posar sobre la taula la qüestió de l’autonomia estratègica i la governança de la UE. El Sr. Gerard Casas va qualificar el moment actual com un “moment De Gaulle”, fent referència als dilemes que afronta Europa en relació amb la seva independència política i econòmica.

El debat també va posar de manifest la necessitat de reforçar la governança europea per evitar el risc de fragmentació i regressió democràtica. Els ponents van coincidir que, en aquest context, la ciutadania té un paper fonamental per pressionar els governs estatals i les institucions europees perquè prenguin decisions valentes en favor d’una Europa més unida i resilient. En aquest sentit, Mariola Urrea va subratllar que la construcció europea requereix un major esforç pedagògic per mobilitzar la ciutadania i reforçar la seva implicació en el projecte comú. La fortalesa de la Unió Europea depèn, en gran part, de la capacitat de les institucions per connectar amb les opinions públiques i generar un sentit de pertinença compartit.

Europa en una cruïlla històrica

En la cloenda de la jornada, Dolors Camats va remarcar que la Unió Europea es troba en un moment decisiu. Les decisions que es prenguin avui determinaran si el projecte europeu continua avançant en la línia dels seus valors fundacionals o si, per contra, es veu erosionat per dinàmiques autoritàries i individualistes. La necessitat de preservar la democràcia, la justícia social i la solidaritat van ser alguns dels missatges clau d’una jornada que va reafirmar el compromís amb el debat i la reflexió sobre el futur del projecte europeu.

 L’asimetria com a resposta a la diversitat: una jornada de reflexió a l’IEA

El passat 14 de març, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va acollir el seminari “Asimetries i igualtats en estats descentralitzats”, una jornada de debat i anàlisi sobre com diferents models d’organització territorial han abordat l’asimetria constitucional i política.

L’asimetria com a procés en evolució
La primera ponència va ser a càrrec de Patricia Popelier, catedràtica de dret constitucional a la Universitat d’Anvers, qui va exposar com l’asimetria constitucional no és simplement una realitat estàtica, sinó un procés dinàmic que evoluciona segons les tensions entre autonomia i cohesió. No només importa l’abast de l’asimetria (scope matters), sinó també com es desenvolupa i s’implementa en el temps (process matters). Aquesta realitat s’explica per la importància de la identitat nacional i la necessitat de trobar un equilibri entre cohesió i autonomia en els sistemes federals i descentralitzats.

El debat italià sobre el regionalismo differenziato
Des d’Itàlia, Gabriella Saputelli, investigadora de l’ISSiRFA-CNR, va abordar el debat sobre el regionalismo differenziato, un model que busca oferir més autonomia a determinades regions ordinàries per acostar-les a l’estatus de les regions especials. Tot i que la reforma constitucional de 2001 va ampliar les competències regionals, el desenvolupament de l’autonomia diferenciada ha estat complex i subjecte a limitacions jurídiques i polítiques. Una recent sentència del Tribunal Constitucional italià va declarar inconstitucionals algunes parts de la llei, limitant-ne l’aplicació i redefinint els criteris per concedir més competències a les regions ordinàries.

Actualment, la implantació d’un model d’autonomia diferenciada continua sent un repte jurídic i polític, ja que s’han de trobar mecanismes que garanteixin tant la flexibilitat territorial com la cohesió estatal.

L’evolució del cas cors i les asimetries a França
El professor André Fazi, de la Universitat de Còrsega, va presentar la proposta d’un estatut autònom per a Còrsega, en un context en què França, tot i el seu model unitari tradicional, ha desenvolupat excepcions territorials significatives. Va analitzar com algunes regions d’ultramar ja gaudeixen de competències pròpies en matèries com immigració o dret laboral, i fins a quin punt aquest reconeixement diferencial podria aplicar-se també a la Còrsega.

El model asimètric del Regne Unit
Finalment, Paul D. Anderson, professor de la Universitat de Liverpool, va abordar les asimetries en el procés de devolució de poders al Regne Unit, un estat multinacional format per quatre nacions (Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Anglaterra), sense una constitució escrita que fixi clarament els límits de la devolució.

El professor Anderson va destacar que el Regne Unit és l’estat més asimètric d’Europa, on no totes les nacions han desenvolupat la seva autonomia de la mateixa manera. Mentre que Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord tenen institucions pròpies, Anglaterra no disposa d’un parlament propi, fet que crea un desequilibri en la presa de decisions en l’àmbit estatal.

Aquesta situació ha generat el que el Dr. Anderson anomena la paradoxa de la devolució: mentre que hi ha un suport popular per a la uniformitat de les polítiques, en la pràctica les preferències varien segons el territori i la política concreta. Aquestes asimetries es reflecteixen en àmbits clau com el finançament dels serveis públics o la fiscalitat, amb diferències significatives entre territoris en àmbits com l’educació o la política sanitària.

L’asimetria com a forma de reconeixement
El col·loqui final va posar sobre la taula el gran dilema de l’asimetria: fins a quin punt és una eina per gestionar la diversitat, i fins a quin punt pot generar tensions en els estats descentralitzats? En la cloenda de la jornada, el director de l’IEA, Xavier Arbós, va subratllar:

“Demanar una política asimètrica és, en certa manera, una manera de demanar reconeixement. Si la diversitat és una realitat i per a algunes persones és un problema, potser l’asimetria és la solució. Una solució que té moltes cares, i en aquesta jornada hem tingut l’oportunitat de veure’n algunes d’interessants.”

L’anàlisi de casos com el del Regne Unit, França, Itàlia o Bèlgica va posar de manifest que l’asimetria constitucional no és només una qüestió de drets i competències, sinó també de reconeixement polític i identitari. Els diferents models analitzats mostren que la diversitat es pot gestionar de moltes maneres, i que sovint les solucions asimètriques són la resposta a les necessitats específiques de cada territori.

Institut d’Estudis de l’Autogovern: compromís amb la recerca i la divulgació

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) ha consolidat un any més la seva tasca en recerca, assessorament i difusió sobre l’organització territorial del poder i l’autogovern. A través d’una àmplia activitat acadèmica i institucional, l’Institut ha reforçat el seu paper com a referent en l’anàlisi i el debat sobre el model territorial.

La Memòria 2024, que podeu consultar íntegrament aquí, recull la feina desenvolupada al llarg de l’any i posa en relleu el compromís de l’IEA amb la recerca i la divulgació.

Beques i ajuts a la recerca

L’IEA ha destinat 240.329,08 € a la concessió de 10 beques i ajuts a la recerca, distribuïts de la següent manera:

4 beques per a estades de recerca a l’estranger, atorgades a investigadors destinats a institucions d’Alemanya, Itàlia i Estats Units.
1 beca per finançar l’estada d’un investigador estranger a una universitat catalana, en aquesta ocasió a la Universitat Autònoma de Barcelona.
5 ajuts a projectes de recerca desenvolupats per universitats públiques i centres de recerca de Catalunya.

A més, s’ha concedit el Premi Institut d’Estudis de l’Autogovern 2024 al millor article acadèmic publicat sobre l’organització territorial del poder.

Divulgació i activitats acadèmiques

Enguany s’ha commemorat el 40è aniversari de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, una fita que posa en relleu quatre dècades de treball en l’anàlisi de l’autogovern i l’organització territorial.

En aquest marc, s’han organitzat 9 actes acadèmics, entre seminaris, conferències, presentacions i workshops internacionals, amb una assistència total de més de 450 persones.

Publicacions i difusió del coneixement

L’activitat editorial de l’IEA s’ha reforçat amb la publicació de nous continguts acadèmics i jurídics. S’ha presentat “Els clàssics catalans del pensament polític”, una iniciativa que traduirà a l’anglès obres fonamentals del pensament polític català. El primer volum es publicarà el 2025.

Publicacions destacades:

  • Informe Autogovern 2023
  • Clàssics del Federalisme
  • Paperclip
  • Monografies IEA
  • 2 números de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (REAF)
  • 4 informes jurídics
  • 10 articles traduïts al català dins la sèrie “50 ombres del federalisme”

Mirada al 2025

L’IEA disposa d’un pla d’actuacions ple de propostes i activitats per fomentar el debat i l’anàlisi de qüestions socialment rellevants amb un impacte en l’autogovern de Catalunya.

Per estar al dia de les nostres activitats, pots seguir-nos a través de les nostres xarxes socials:
LinkedIn
X (Twitter)
Instagram

Totes les publicacions de l’IEA són d’accés obert i es poden consultar al nostre web. També pots recuperar conferències i seminaris al nostre canal de YouTube.