L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) va presentar ahir a la tarda al Palau Centelles l’Informe d’Autogovern 2024, una obra col·lectiva que analitza de manera exhaustiva l’estat i l’evolució de l’autogovern a Catalunya.

L’acte va ser obert pel director de l’IEA, Xavier Arbós, i va comptar amb un col·loqui amb la catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, Núria Bosch, i el catedràtic de Dret Administratiu de la mateixa universitat, Juli Ponce, moderat pel degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.

En la seva intervenció, Núria Bosch va posar de relleu que el sistema de finançament autonòmic continua situant Catalunya per sota de la mitjana en recursos malgrat ser una de les comunitats amb més capacitat fiscal, i va destacar l’incompliment del principi d’ordinalitat. També va comentar que “una reforma del model de finançament hauria de ser de manera gradual per arribar als objectius, atesa la quantitat de recursos que es posen en joc”. Quant a perspectives, va posar de manifest que la transferència de la gestió dels impostos, com l’IRPF, a Catalunya amb la reducció de la participació de la recaptació per part de l’Estat, permetria millorar la suficiència financera. Segons Bosch, aquest canvi comportaria més eficiència i proximitat: “Si l’administració s’apropa al ciutadà, aquest se sent més recolzat”.

Per la seva banda, Juli Ponce va abordar els reptes en matèria d’habitatge, assenyalant que la profusió normativa i la manca de regulació de les cessions de curta durada generen inseguretat jurídica i dificulten l’accés a l’habitatge. També va subratllar el desplegament del Pla territorial sectorial d’habitatge i l’increment del parc d’habitatge protegit, però va advertir que cal un marc normatiu més estable per garantir un dret efectiu a l’habitatge. En aquest sentit, va afirmar que “l’habitatge pateix una infradotació econòmica greu: cal quadruplicar la inversió per arribar a les mitjanes europees”.

El context polític i econòmic del 2024

L’informe va assenyalar que el 2024 va estar marcat per les negociacions amb l’Estat sobre l’amnistia i la reforma del sistema de finançament. Paral·lelament, els baròmetres del CEO van mostrar que la ciutadania manté una percepció d’insatisfacció amb l’actual nivell d’autogovern i reclama més capacitat de decisió per a Catalunya.

Malgrat aquest context, l’economia catalana va registrar un balanç positiu: el PIB va créixer un 3,6%, les exportacions van superar per primer cop els 100.000 milions d’euros, la inversió estrangera va arribar als 4.992 milions i el turisme internacional va assolir els 19,9 milions de visitants. Tanmateix, l’informe va alertar que la generació de riquesa no es tradueix automàticament en benestar equivalent, amb una taxa d’atur juvenil del 21,6% i una bretxa de gènere encara persistent. El dèficit fiscal estructural, que oscil·la entre el 5,7% i el 8,5% del PIB, continua condicionant el desenvolupament del país.

L’autogovern i els àmbits sectorials

A banda del finançament autonòmic i l’habitatge, que van ser tractats durant l’acte, l’Informe d’Autogovern 2024 recull aportacions de personal investigador de l’IEA i d’experts de reconegut prestigi com Oriol Amat, Agustí Cerrillo, Patsilí Toledo o Carme Fita. L’estudi analitza també la situació de la igualtat de gènere, amb avenços en polítiques públiques però amb bretxes persistents en ocupació i salaris; la llengua catalana, amb un augment del coneixement però amb retrocés en els usos socials i en l’àmbit judicial; i els reptes derivats de la sequera i la gestió de l’aigua, que condicionen tant l’economia com la cohesió territorial. A més, examina l’acció exterior de la Generalitat i les relacions amb la Unió Europea, amb especial atenció al reconeixement del català en el si de les institucions europees.

Amb aquesta nova edició, l’IEA reafirma el seu compromís amb la transparència, la rendició de comptes i el bon govern, i posa a disposició de la ciutadania i de la comunitat acadèmica una obra de referència sobre el present i el futur de l’autogovern de Catalunya.

📄 Pots descarregar el llibre de l’Informe de l’Autogovern 2024 aquí
▶️ I recuperar l’acte de presentació aquí

Difondre el coneixement és una part indestriable de generar-lo. A l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, la tasca de recerca, anàlisi i reflexió va acompanyada d’un compromís igualment ferm amb la seva transferència i projecció pública. Fer arribar aquesta aportació intel·lectual al conjunt de la ciutadania, a la comunitat acadèmica i als actors institucionals és essencial per avançar en l’anàlisi i la millora del nostre sistema polític.

Amb motiu de la publicació del butlletí corresponent al mes de juliol de 2025, us convidem a redescobrir les diferents formes amb què l’Institut obre finestres perquè el saber que promou pugui arribar, circular i tenir impacte.

Compartir per multiplicar

La difusió de l’activitat de l’IEA no és un pas final, sinó una peça clau del seu projecte. Divulgar no és només fer visible: és obrir-se, compartir, dialogar i posar el bagatge acadèmic al servei del bé comú. Informes acadèmics, seminaris internacionals, jornades, col·leccions editorials, beques, premis o activitats obertes al públic tenen com a objectiu promoure l’estudi i la comprensió de l’autogovern i l’organització territorial del poder. Aquesta tasca només és completa si arriba a la comunitat investigadora, a les institucions i a la ciutadania.

Per això, l’Institut impulsa una estratègia comunicativa adaptada als diferents públics, que connecta el rigor acadèmic amb la vocació divulgativa i aprofita la diversitat de formats i canals disponibles, els quals, lluny de ser només vitrines, són espais actius de comunicació i accés al coneixement:

• Web institucional: permet consultar tot el fons editorial, accedir a les publicacions, inscriure’s als seminaris o conèixer les convocatòries de suport a la recerca. És l’eix vertebrador de la informació de l’Institut.
• Butlletí mensual: recull les novetats més destacades de cada període —nous informes, actes públics, activitats de recerca o iniciatives de divulgació— i ofereix una mirada panoràmica de l’activitat.
• Canal de YouTube: dona accés a jornades, conferències i seminaris, que romanen disponibles per ser revisitats o descoberts més enllà del moment en què tenen lloc.
• Xarxes socials (LinkedIn, Instagram i X): compartim regularment les iniciatives, publicacions i activitats que impulsem, amb l’objectiu d’apropar la tasca de l’Institut a la ciutadania i al món acadèmic, fer-ne visible l’actualitat i el compromís amb el debat públic, i fomentar un espai de transparència, col·laboració i coneixement compartit.

La difusió com a responsabilitat

En un context complex i canviant, la capacitat de posar en circulació idees rigoroses i fonamentades és més necessària que mai. Per això, la difusió no és només una eina de visibilitat, sinó també una responsabilitat pública: permet establir ponts entre la recerca i la societat, connectar mirades diverses i contribuir a un debat informat sobre els reptes de l’autogovern.

Des de l’IEA, us convidem a subscriure-us al butlletí i a seguir-nos als diferents canals. Perquè difondre no és només explicar, sinó transmetre idees que poden transformar.

Una de les funcions destacades de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern és el seguiment de l’activitat legislativa i jurisprudencial que afecta el règim d’autogovern de Catalunya. Aquesta tasca d’observatori es concreta en una línia de treball sistemàtica amb periodicitat quadrimestral, que permet oferir una anàlisi tècnica i rigorosa dels principals desenvolupaments que incideixen en l’organització territorial del poder a l’Estat.

L’activitat analítica es desplega en tres grans àmbits:

🔹 L’anàlisi de la legislació catalana
S’estudia la normativa amb rang de llei ─i, quan escau, també la de caràcter reglamentari─ aprovada pel Parlament de Catalunya. Aquest estudi permet identificar les línies de fons que expressen l’exercici de l’autogovern en diversos sectors materials. L’últim informe publicat recull l’activitat legislativa del primer quadrimestre de 2025, amb especial atenció a matèries com l’habitatge, la contractació pública, la fiscalitat o l’acció exterior.

🔹 L’anàlisi de la jurisprudència del Tribunal Constitucional
S’hi recullen les sentències i interlocutòries dictades pel TC que afecten àmbits vinculats a l’organització territorial de l’Estat. L’objectiu és posar en relleu els aspectes clau de la jurisprudència constitucional que incideixen en la distribució competencial i el règim autonòmic, amb especial seguiment de les qüestions que afecten Catalunya. L’informe més recent aborda les resolucions dictades entre gener i abril de 2025.

🔹 L’anàlisi de la legislació estatal
Recopila i examina la normativa estatal amb rang de llei ─i quan s’escaigui, també la reglamentària─ que impacta en el model de descentralització i, específicament, en l’autogovern de Catalunya. Aquesta observació permet tenir una visió integrada dels canvis legislatius provinents de l’Estat que poden tenir incidència directa o indirecta en les competències i capacitat normativa de la Generalitat.

A través d’aquestes tres línies de recerca, l’Institut consolida el seu paper com a observatori especialitzat en l’evolució de l’autogovern i aporta eines valuoses per a l’estudi, la reflexió i la presa de decisions. Amb aquesta tasca, es contribueix a la generació de coneixement útil, fonamentat i accessible sobre l’estat de la qüestió territorial a Catalunya i a l’Estat.

👉 Podeu consultar les darreres anàlisis publicades aquí.

Foto: Parlament de Catalunya