L’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha publicat l’Informe [IEA] 1/2025, elaborat per Gerard Martín Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder, que analitza amb detall el paper de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya en la incorporació del dret europeu i alerta sobre la necessitat d’un canvi de paradigma, per part de la Generalitat, per garantir l’exercici ple de l’autogovern. 

El treball parteix del reconeixement que el dret europeu —fonamentat en reglaments, directives i decisions amb caràcter obligatori— incideix profundament en l’elaboració i l’execució de les polítiques públiques dels estats membres i, per extensió, en els àmbits materials de competència autonòmica. L’informe assenyala les disfuncions que presenta, avui, el sistema d’incorporació d’aquest dret per part de la Generalitat. 

En aquest context, l’autor examina les implicacions jurídiques de la integració europea a l’ordenament espanyol i català, amb especial atenció a: 

• el principi de primacia del dret europeu respecte del dret intern, incloent-hi la Constitució; 

• el paper del Tribunal de Justícia de la Unió Europea com a garant de la correcta aplicació i interpretació d’aquest dret; 

• i el marc constitucional i estatutari que atribueix a la Generalitat la responsabilitat d’incorporar i desplegar el dret europeu quan aquest afecta les seves competències. 

L’informe contrasta dues realitats ben diferenciades: mentre que l’Estat espanyol manté una activitat intensa i sistemàtica d’incorporació normativa europea —mitjançant lleis, reials decrets i altres instruments—, la Generalitat presenta una activitat pràcticament inexistent en aquest camp, tot i que, d’acord amb l’Estatut d’autonomia i la doctrina constitucional, li correspon desplegar i executar el dret europeu en aquells àmbits que afecten les seves competències. 

L’anàlisi recull dades concretes sobre el nombre de normes adoptades, els instruments emprats i els àmbits competencials afectats, i posa de manifest que l’Estat actua sovint en matèries de competència compartida o exclusiva de les comunitats autònomes, sense que hi hagi una resposta normativa equivalent per part de la Generalitat. 

Davant d’aquesta situació, el document assenyala diversos punts clau per a la reflexió institucional: 

1. El dret de la Unió Europea incideix de manera creixent en àmbits clau de competència autonòmica, com el medi ambient,  els serveis socials o el consum. 

2. La inacció normativa de la Generalitat en aquest àmbit pot afeblir la seva capacitat d’influència i de desplegament de polítiques públiques pròpies. 

3. L’absència de planificació estratègica i de mecanismes específics per incorporar el dret europeu posa en risc la qualitat i l’efectivitat de l’autogovern. 

4. A partir del principi  que el dret europeu no altera el sistema intern de distribució competencial, cal que la Generalitat de Catalunya i la resta de  comunitats autònomes assumeixin activament la seva part en el desplegament normatiu quan aquest recau dins les seves atribucions. 

L’informe adverteix que aquesta manca d’activitat limita la capacitat normativa de la Generalitat, en redueix la influència i pot afeblir la seva funció com a actor amb autonomia en la implementació de polítiques públiques. 

Per això, l’autor fa una crida a adoptar un canvi de paradigma, que permeti articular un sistema més actiu i estructurat per planificar, incorporar i desplegar el dret europeu des de Catalunya. Entre les propostes que es formulen, destaquen la millora de la planificació normativa, la creació de mecanismes interns de coordinació i cooperació, i una actitud institucional més proactiva davant els reptes i oportunitats que ofereix el dret europeu. 

Amb aquest informe, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern reafirma el seu compromís amb l’anàlisi rigorosa i la promoció del bon govern i l’autogovern, també en clau europea. 

📄 Consulta l’informe complet aquí

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, des de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) volem posar en relleu la importància d’un autogovern compromès amb la sostenibilitat i la justícia climàtica. En aquest context, les polítiques públiques en matèria d’energia i canvi climàtic prenen una rellevància especial, i les recents iniciatives del Govern de la Generalitat en relació amb les energies renovables i L’Energètica n’ofereixen una mostra clara.

Aquesta setmana el Consell Executiu ha aprovat un decret llei que declara d’interès públic superior les instal·lacions de bateries i les plantes de generació eòlica i fotovoltaica, amb l’objectiu d’agilitzar-ne la implantació. Paral·lelament, s’ha autoritzat ampliar la plantilla de l’empresa pública L’Energètica, que tindrà un paper central en l’estratègia de transició energètica de Catalunya, abastint progressivament els serveis públics amb fonts renovables i entrant en àmbits com la distribució i l’impuls de xarxes municipals.

Aquestes mesures reflecteixen plenament les conclusions de l’Informe IEA 1/2023, Objectius, possibilitats i limitacions d’una empresa pública catalana d’energia en el context de la transició energètica, elaborat per Jordi Jaria-Manzano. Aquest estudi analitza les possibilitats jurídiques, els objectius i els límits d’una empresa pública d’energia dins el marc competencial actual, i defensa que, tot i la normativa bàsica estatal i les restriccions interpretatives del Tribunal Constitucional, hi ha marge per consolidar una empresa pública transformadora que promogui l’autoconsum, doni suport a comunitats energètiques locals i contribueixi a combatre la pobresa energètica. L’informe continua sent una eina útil per entendre les condicions legals per al desplegament d’un model energètic català més just, eficient i sostenible.

En aquesta mateixa línia, el número 37 de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government, coordinat per Mariachiara Alberton i Endrius Cocciolo, ofereix una anàlisi comparada de la governança del canvi climàtic en diversos estats descentralitzats de la Unió Europea. A través de cinc estudis de cas (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya i Itàlia), s’hi posa de manifest la importància dels governs subcentrals en la resposta climàtica i les tensions competencials que sovint s’hi produeixen, tot reafirmant la rellevància d’un disseny institucional capaç d’integrar eficaçment les polítiques ambientals.

Des de l’IEA reafirmem el nostre compromís amb una recerca jurídica rigorosa i accessible, que contribueixi a reforçar les capacitats de l’autogovern per fer front als grans reptes globals del nostre temps. Tant l’energia com el clima són àmbits on el dret públic pot —i ha de— jugar un paper central a l’hora de dissenyar respostes efectives i inclusives per al futur de Catalunya.

El passat 23 de maig de 2025, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va acollir la jornada Les regions davant els grans reptes europeus, una trobada per reflexionar sobre el paper dels governs regionals dins la Unió Europea i les seves perspectives de futur. L’acte, organitzat amb la col·laboració del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, va reunir acadèmics i responsables institucionals per analitzar tant el marc jurídic i polític de la participació regional com les experiències pràctiques de comunitats autònomes com Euskadi, Astúries i Catalunya.

En un moment de transicions múltiples i redefinició institucional a escala europea, la jornada va esdevenir un espai de reflexió sobre com les regions poden contribuir de forma activa a la governança europea i al futur del projecte comunitari.

Un marc en transformació

La jornada va ser inaugurada pel director de l’IEA, el Dr. Xavier Arbós, qui va subratllar la importància de continuar pensant Europa des de l’àmbit del coneixement i la ciutadania. La sessió es va estructurar en dues taules: una de caràcter acadèmic i una altra amb perspectives institucionals.

A la primera taula, moderada per Albert Orta (IEA), les intervencions de Laura Huici (UB) i Andrea Noferini (UPF) van traçar les línies mestres de la participació regional a la UE. La Dra. Huici va repassar l’evolució històrica i jurídica d’aquesta participació, des de la marginalitat inicial fins a la creació del Comitè de les Regions, avui amb un perfil polític més consolidat. Va destacar com el reconeixement de les regions amb competències legislatives depèn, en gran mesura, del desenvolupament normatiu intern dels estats membres i de la seva voluntat política. També va subratllar la importància que la Comissió Europea respecti l’ordenament intern dels estats compostos com Espanya.

Per la seva banda, el Dr. Noferini va abordar els reptes actuals de la política de cohesió, alertant sobre el risc d’eixamplar les desigualtats territorials en contextos de transicions digitals, ecològiques i energètiques. Va introduir conceptes com la regional development trap i va advertir del perill que el futur Marc Financer Plurianual derivi en una gestió més recentralitzada. Segons Noferini, cal evitar que la governança multinivell esdevingui purament formal: “Sense cohesió territorial, no hi ha projecte europeu viable”.

Experiències institucionals i cooperació intergovernamental

La segona taula rodona va permetre conèixer de prop tres experiències regionals.
Mikel Antón, director general d’Afers de la Unió Europea del Govern Basc, va defensar una doble estratègia: institucional i pragmàtica. Va reivindicar la trajectòria del País Basc en la construcció europea i va recordar iniciatives com la xarxa REGLEG o les propostes de reforma institucional en el marc d’una futura ampliació de la UE. Entre les seves propostes destacava la creació d’un registre europeu de regions amb competències legislatives i la possibilitat que aquestes regions participin en fases primerenques del procés legislatiu europeu.

Gonzalo Riesgo, director general d’Afers de la Unió Europea del Principat d’Astúries, va posar en valor el desenvolupament progressiu dels mecanismes de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes, especialment mitjançant les conferències sectorials i la participació en comitès i grups de treball europeus. Va destacar la importància de garantir una coordinació efectiva, reforçar el seguiment de les iniciatives europees i assegurar la professionalització del personal implicat.

Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, va exposar les línies mestres del Pla Brussel·les, l’estratègia del Govern per reforçar la seva presència i incidència a la Unió Europea. Va defensar amb fermesa la necessitat que Catalunya tingui un rol actiu en la construcció europea:

“Avui en dia, amb l’erosió del sistema multilateral, l’augment dels reptes d’escala global o les aliances amb els antics socis que es van escardant, Europa apareix com un escut d’un model de societat, d’un model d’economia, de com entenem la nostra competitivitat i el nostre model productiu. Davant d’aquesta situació, per Catalunya la resposta passa per més Europa i Europa passa a ser un escut.”

Vives va insistir en la importància que les regions incideixin políticament més enllà del simple seguiment de dossiers i va defensar el valor de les xarxes interregionals —com la CRPM o els Quatre Motors per Europa— com a vehicles de cooperació i projecció d’interessos. Va destacar projectes estratègics en àmbits com la descarbonització, la intel·ligència artificial o l’economia circular com a exemples clars d’alineació amb les prioritats europees.

Catalunya davant els reptes globals

La cloenda de la jornada va anar a càrrec del secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Agustí Fernández de Losada. Va recordar que les regions han de tenir un paper actiu en la redefinició del projecte europeu. En un context marcat per les tensions geopolítiques, els reptes ecològics i l’avenç del populisme, va defensar una Unió Europea més resilient, democràtica i connectada amb els seus territoris.

Va afirmar que la participació regional no pot limitar-se a l’execució de polítiques europees: ha d’incorporar-se en la seva definició i governança, reconeixent el potencial dels actors subnacionals com a agents de transformació.

Una oportunitat per repensar Europa des del territori

La jornada va evidenciar que, malgrat els límits institucionals actuals, les regions —i especialment aquelles amb competències legislatives— poden i han de tenir un paper central en la construcció europea. La seva capacitat d’implementar polítiques públiques, d’innovar a escala local i de contribuir a la cohesió territorial les converteix en actors indispensables per afrontar els grans reptes del nostre temps.

Des de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern seguim compromesos a crear espais de reflexió i intercanvi com aquest, que ens permetin pensar Europa des del coneixement i des del territori.