L’Institut d’Estudis de l’Autogovern publica un nou número de la col·lecció PaperClip, centrat en el règim competencial de la Generalitat de Catalunya en matèria d’immigració i autoritzacions de treball. El professor Ferran Camas Roda, expert en dret laboral i migratori, analitza aquesta qüestió en profunditat al PaperClip núm. 13, titulat Règim competencial de la Generalitat de Catalunya en immigració i autoritzacions de treball.

L’article parteix d’una anàlisi del marc competencial tenint en compte la doctrina constitucional. Així, tot i que, segons la Constitució espanyola, la competència exclusiva en matèria d’immigració correspon a l’Estat, el Tribunal Constitucional ha assenyalat que l’evolució del fenomen migratori impedeix configurar aquesta competència estatal com un títol competencial horitzontal d’abast il·limitat, que enervi els títols competencials de les comunitats autònomes de caràcter sectorial que tinguin una incidència evident en la població immigrada, amb relació a la qual han adquirit una especial rellevància les prestacions de determinats serveis socials i les polítiques públiques relacionades amb aquests serveis. És a dir, la Generalitat, en desplegar les seves competències en matèria d’educació, assistència social, sanitat o treball, pot incidir en les persones migrades.

Entre les competències més destacades que examina l’estudi hi trobem:

🔹 La primera acollida: la Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, que inclou actuacions sociosanitàries, orientació i aprenentatge de llengües. La Llei 10/2010 en regula l’accés i estableix serveis d’integració que aborden des de la llengua catalana fins al coneixement dels drets laborals.

🔹 Les autoritzacions de treball: l’article 138.2 de l’Estatut de 2006 reconeix a la Generalitat la competència executiva per tramitar i resoldre autoritzacions inicials de treball per a persones estrangeres amb relació laboral a Catalunya. L’autor destaca la importància del Reial decret 1463/2009, pel qual es va transferir formalment aquesta funció.

🔹 El contingent de treballadors estrangers: tot i que l’Estat té la darrera paraula, l’Estatut preveu la participació preceptiva de la Generalitat en la determinació anual del contingent laboral, és a dir, en la planificació de la contractació col·lectiva en origen.

Finalment, l’autor destaca els nous àmbits d’intervenció que el recent Reglament d’estrangeria, el Reial decret 1155/2024, ofereix a les comunitats autònomes, especialment en matèria de renovacions, informes d’arrelament, autoritzacions derivades de situacions excepcionals i la gestió informàtica dels expedients. 

L’autor destaca que moltes de les polítiques públiques de la Generalitat ja afecten la població immigrada, i que cal reforçar aquesta mirada transversal per fer efectius els seus drets i deures tot desenvolupant totes les funcions i competències atribuïdes. També subratlla la importància de posar en funcionament organismes com l’Agència de Migracions de Catalunya, prevista per llei però encara inactiva.

En resum, el text ofereix una radiografia completa i actualitzada del règim competencial català en matèria migratòria i laboral i conclou que la Generalitat disposa d’instruments jurídics i polítics que, si s’activen de forma global i coordinada, poden facilitar la cohesió social, juntament amb el desplegament de les polítiques sectorials que, tot i que s’apliquen a tota la població en general, poden tenir especialment en compte les característiques de les persones migrants.  

Consulta el document complet aquí

Arriba Sant Jordi, i amb ell una de les festes més estimades del nostre país: una jornada que combina cultura, civisme i convivència a través dels llibres i les roses. Des de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ens hi afegim posant en valor una de les dimensions que també ens defineixen: la voluntat de contribuir a la reflexió i el coneixement entorn del dret públic, l’organització territorial del poder i les formes d’autogovern.

Amb aquesta vocació, l’IEA impulsa diverses col·leccions de publicacions que ofereixen anàlisis especialitzades i divulgatives sobre temes d’actualitat jurídica, institucional i política. Destaquem especialment l’Informe Autogovern, que enguany arribarà a la seva tercera edició, i que en la seva darrera publicació —Informe Autogovern 2023— analitzava l’estat de desplegament de l’autogovern i les seves perspectives de futur.

També és referent la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals (REAF) – Journal of Self-Government, una publicació acadèmica d’accés obert que recull recerques de referència sobre federalisme, descentralització i govern multinivell. El mes de desembre passat es va publicar el número 40, un número especial dedicat al 40è aniversari de l’Institut, que repassa les fites i les aportacions més destacades de la seva trajectòria.

La col·lecció IEA tracta qüestions de gran actualitat com les polítiques d’habitatge (núm. 17: Possibilitats i límits de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge) o el model turístic postpandèmia (núm. 18: Un nou turisme per a un nou escenari).

A la sèrie Clàssics del Federalisme, s’han publicat textos fonamentals com Les nacionalitats. Escrits i discursos sobre federalisme, de Francesc Pi i Margall, o Federalisme i plurinacionalitat, editat per Miquel Caminal i Ferran Requejo, que contribueixen a repensar el federalisme des de contextos diversos però amb ressò en l’actualitat catalana.

Aquest 2025, a més, es publicarà el primer títol d’una nova col·lecció: Clàssics catalans del pensament polític, que arrencarà amb una reedició de Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives. Cada obra es publicarà tant en català com en traducció anglesa. Una iniciativa que vol recuperar i projectar internacionalment el llegat intel·lectual de figures cabdals del pensament polític català.

Totes les nostres publicacions es poden consultar i descarregar lliurement en format obert a través del web de l’IEA.

Aquest Sant Jordi, doncs, llegim per gaudir, per aprendre i per seguir pensant l’autogovern.