L’Estatut d’Autonomia de 2006 va incorporar una sèrie de disposicions relatives al govern del Poder Judicial, que, d’alguna manera, pretenien traslladar-hi l’estructura descentralitzada de l’Estat, que s’havia anat articulant a partir de les previsions de la Constitució de 1978. Es tractava d’aconseguir una certa descentralització en relació amb el govern del Poder Judicial —no pas en relació a la jurisdicció, que, per imperatiu constitucional és única— que es correspongués amb la transformació de la forma territorial de l’Estat que s’havia operat en els decennis anteriors.

La Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 va tenir un impacte particular en relació amb les previsions estatutàries en aquesta matèria, privant-les pràcticament de contingut i deixant la situació com estava abans de l’aprovació de l’Estatut de 2006. Després d’una dècada —notablement convulsa— en què la qüestió ha estat deixat d’ocupar el debat públic, cobra de nou interès, ateses les disfuncions notòries i les tensions manifestes del model territorial de l’Estat, que no han estat pas afrontades en els darrers anys. En un context de cerca d’una sortida negociada a la crisi constitucional catalana i amb els reptes sobre el model territorial encara presents en relació amb l’Estat autonòmic en conjunt, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern considera oportú recuperar el debat sobre el govern del Poder Judicial en un context descentralitzat.

Amb aquest objectiu, el pròxim divendres 22 d’octubre, a les 10 h, es durà a terme la taula rodona Govern del poder judicial i descentralització política a l’Auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, acte que organitza l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. La sessió estarà presentada i moderada pel director de l’Institut, Joan Ridao, i comptarà amb la participació de quatre experts en la matèria.

En concret, hi prendran part Miguel Ángel Cabellos, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Girona, i exresponsable de l’àrea de recerca de l’Institut d’Estudis Autonòmics; Manuel Gerpe, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona, i exdegà de la Facultat de Dret de la mateixa Universitat; Gema Rosado, professora de Dret Constitucional a la Universidad Carlos III de Madrid, i ex lletrada en cap del Serveis d’Estudis i Informes del Consell General del Poder Judicial; i Maria Josep Feliu, magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona. Un cop acabades les intervencions dels experts, hi haurà un torn de debat, obert a les preguntes dels assistents. L’acte es tancarà amb una intervenció de síntesi del director de l’Institut.

Per poder assistir a l’acte, cal inscriure’s mitjançant el formulari o trucant al telèfon de l’Institut, 933429800. La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 12 h del dia 21 d’octubre. La taula rodona es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut, a través d’aquest enllaç i també mitjançant el compte de Twitter de l’Institut, on es farà un seguiment puntual de les intervencions més destacades dels ponents. Des de l’Institut esperem que aquest acte contribueixi a recuperar un debat pendent, que incideix en un dels problemes més evidents i nuclears en l’Estat autonòmic.