Federalisme i Poder Judicial: els casos d’Àustria i Alemanya

Imatge: Viquipèdia

El pròxim divendres 22 d’octubre l’Institut organitza la taula rodona Govern del poder judicial i descentralització política, que es durà a terme a la sala d’actes de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, amb la intervenció dels ponents Miguel Àngel Cabellos Espiérrez, Manuel Gerpe Landín, Gema Rosado Iglesias i M. Josep Josep Feliu Morell. En aquesta qüestió, l’Estat espanyol no ha aconseguit avançar de manera significativa per fer efectiu el seu caràcter descentralitzat, a partir d’unes previsions constitucionals que parteixen d’un Poder Judicial únic.

El govern del Poder Judicial, atès el caràcter únic de la jurisdicció, sembla un àmbit apropiat per traslladar a aquest poder de l’Estat una certa descentralització (o desconcentració), d’acord amb el model territorial de l’Estat, a partir de l’assumpció de què la forma de govern del Poder Judicial suposa en la pràctica una plasmació de la concreta concepció de la independència que l’ordenament jurídic caracteritza aquesta funció jurisdiccional.

En el marc constitucional espanyol, la funció de govern del Poder Judicial és atribuïda al Consell General del Poder Judicial, que és un òrgan constitucional, col·legiat, autònom, integrat per jutges i altres juristes, per amb la finalitat de garantir la independència dels jutges en l’exercici de la funció judicial. Aquest, certament, és un model possible de govern del Poder Judicial, però n’existeixen altres, que, amb més o menys èxit, poden recollir una estructura descentralitzada. Es podria dir que cada estat descentralitzat té la seva pròpia idiosincràsia, tot i que les experiències comparades poden tenir una certa utilitat. En la qüestió que ens ocupa, ens sembla interessant veure com resolen la qüestió dos sistemes federals de tradició continental i integrats en la Unió Europea, concretament, la República Federal d’Alemanya i la República d’Àustria.

En el cas austríac, el Poder Judicial es regula en el títol III de la Constitució. D’acord amb l’article 82 de la Llei constitucional federal austríaca, “la funció jurisdiccional es competència de la Federació”. Pel que fa al govern del Poder Judicial, d’acord amb un model força estès arreu, s’assigna a l’executiu i, en concret, es preveu que el ministre federal de Justícia és responsable del bon funcionament del Poder Judicial, que és, així mateix, federal. La Constitució estableix clarament la delimitació entre funció jurisdiccional, atribuïda a l’òrgan judicial, i el que a Espanya s’ha anomenat l’administració de l’Administració de justícia. En tot cas, el nomenament dels jutges i jutgesses correspon al President de la República, que acostuma a delegar-lo al Ministre federal de Justícia. Els jutges del màxim òrgan jurisdiccional, l’Oberster Gerichtshof, són nomenats pel President de la República a partir d’una proposta dels obersten Gerichtshöfe, a la qual acostuma a atenir-se.

Es pot concloure, en definitiva, que, malgrat el caràcter federal de la República d’Àustria, les funcions de govern del Poder Judicial estan altament centralitzades. No és el cas d’Alemanya, en la mesura que, d’acord amb la Llei fonamental, judicial el Poder Judicial es presenta configurat tant pel Tribunal Constitucional Federal, la resta de tribunals federals i com pels òrgans judicials dels Länder, d’acord amb l’art. 92 de la Llei Fonamental. En tot cas, com en el cas austríac, a Alemanya hi ha una notable incidència del Poder Executiu en el govern del Poder Judicial, sotmesa, en tot cas, a fiscalització parlamentària.

Així doncs, com en el cas d’Àustria, no existeix un òrgan d’autogovern del Poder Judicial comparable al Consell General del Poder Judicial espanyol, sense que això hagi afectat particularment a la independència dels jutges. En definitiva, no es considera que la independència dels jutges sigui afectada per les atribucions de govern atribuïdes als executius —federal o també dels Länder—, relatives a aspectes com ara la provisió de places judicials, el règim d’ascensos i la inspecció del servei, així com, també l’exercici de les competències en matèria disciplinària. La importància de les funcions de govern del Poder Executiu està notablement equilibrada per l’existència d’un principi d’inamobilitat minuciosament regulat.

Pel que fa al nomenament dels jutges dels Tribunals Federals ―amb excepció del Tribunal Constitucional― és competent el Ministre federal de Justícia, juntament amb un comitè de selecció, integrat pels ministres del ram dels diferents Länder i un número igual de membres nomenats pel Bundestag, la cambra baixa del Parlament federal. Comissions similars existeixen en alguns Länder, encara que no en tots, i acostumen a estar integrades per membres del Poder Legislatiu, de l’Advocacia i de la Judicatura. Sigui com sigui, com en el cas austríac, es pot constatar una forta intervenció del Poder Executiu en el govern del Poder Judicial, tot i que, també, d’acord amb l’estructura de la Justícia en cada cas, la intervenció dels ens subcentrals és diversa; més intensa en el cas alemany, poc rellevant en el cas austríac.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s