Ja està disponible el comentari quadrimestral que elabora l’Institut en relació a la jurisprudència constitucional relativa a l’organització territorial de l’Estat dictada al llarg del segon quadrimestre de l’any 2021, que signa Gerard Martín i Alonso, cap de l’àrea d’Assessorament. S’hi recullen una sèrie de decisions de l’Alt Tribunal amb l’objecte de proporcionar una perspectiva actualitzada als lectors i lectores de l’evolució de la doctrina constitucional en aquest àmbit.

En primer lloc, s’hi recull una sinopsi introductòria general sobre l’activitat del Tribunal Constitucional al llarg del període analitzat, on es destaquen tres aspectes rellevants, a saber: el fet que el número de processos de caràcter competencial continua disminuint per comparació als processos d’empara; en segon lloc, es destaca que el canvi de tendència en relació amb la conflictivitat competencial, amb un augment dels recursos d’inconstitucionalitat promoguts per diputats i diputades; i, tercer lloc, es fa notar que han millorat els terminis de resolució dels processos constitucionals respecte al que succeïa anys enrere.

Seguidament, l’anàlisi es centra en dos grans blocs de temes, això és, la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d’octubre, i les seves actuacions judicials connexes; i, en segon lloc, els processos constitucionals relatius a les disposicions aprovades per lluitar contra la crisi pandèmica de la COVID-19.

En el primer bloc, es repassa el contingut de les SSTC 106/2021, d’11 de maig; 121/2021, de 2 de juny; i 122/2021, de 2 de juny, que es refereixen a diversos recursos en relació amb la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de l’1 d’octubre.

En relació amb aquestes resolucions, se’n fa una avaluació crítica, que posa de manifest els aspectes següents:

1. El Tribunal Constitucional continua validant totes les actuacions de la jurisdicció penal, malgrat que hagin suscitat dubtes rellevants per una part de la doctrina científica i, fins i tot, en significatives institucions europees i internacionals de protecció dels drets humans.
2. Les sentències dictades no duen a terme una ponderació i valoració completa dels arguments continguts en els recursos d’empara, que fan referència al dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei, al principi de legalitat penal, a l’exercici dels drets de reunió, a la llibertat d’expressió i ideològica i a la manca de proporcionalitat de les penes, entre d’altres. En aquest sentit, el Jutge de la Constitucionalitat té en compte, essencialment, la sentència del Tribunal Suprem des de la perspectiva que aquesta sigui raonada i que compleixi amb criteris mínims de raonabilitat.
3. Les sentències del Tribunal Constitucional emeses en aquest cas poden tenir un efecte descoratjador general en relació amb l’exercici dels drets fonamentals vista la interpretació restrictiva.

En el segon bloc, es fa un estudi detallat de la STC 148/2021, de 14 de juliol, que resol el recurs d’inconstitucionalitat interposat contra els arts. 7, 9, 10 i 11 del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Es destaca, d’entrada, en relació amb aquest pronunciament el fet que resulti d’una impugnació formulada per parlamentaris, sense que cap legislatiu ni executiu autonòmic no hagués impugnat, malgrat que tenia uns efectes directes sobre l’autogovern autonòmic.

Concretament, s’assenyala que l’estat d’alarma es va configurar, a la pràctica, com un instrument que podia exceptuar, temporalment, l’aplicabilitat de determinats continguts de normes que integren el bloc de la constitucionalitat, com són els estatuts d’autonomia.

Des d’un punt de vista de la normativa autonòmica quant a la crisi pandèmica, cal destacar les dues interlocutòries que el TC ha dictat respecte de dues disposicions aprovades per comunitats autònomes.

D’una banda, la ITC 74/2021, de 20 de juliol ―que es dicta en el marc del recurs d’inconstitucionalitat del President del Govern contra l’art. 38.2 de la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de salut de Galícia, en la redacció donada per l’apartat 5 de l’art. únic de la Llei 8/2021, de 25 de febrer― manté la suspensió, d’acord amb l’art. 161.2 CE, del precepte que faculta les autoritats sanitàries autonòmiques per imposar la vacunació obligatòria, a fi de controlar les malalties infeccioses transmissibles, en situacions de greu risc per a la salut pública (núm. 5 de l’art. 38.2 b).

D’altra banda, la ITC 65/2021, de 1 de juny, inadmet la qüestió d’inconstitucionalitat formulada pel Jutjat contenciós-administratiu núm. 3 de Palma de Mallorca respecte de la disposició transitòria primera de la Llei de Parlament de les Illes Balears 2/2020, de 15 d’octubre, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19

Finalment, el recull fa referència a les sentències dictades pel TC relatives a normativa ambiental de Múrcia i Andalusia, i a normativa fiscal catalana, pel que fa, en concret, a l’impost sobre estades en establiments turístics. També fa esment a d’altres processos constitucionals, com ara els que resolen el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei foral 16/2019, de 26 de març de reconeixement i reparació de les víctimes per actes de motivació política provocats per grups d’extrema dreta o funcionaris públics; i la qüestió d’inconstitucionalitat contra la Llei de pressupostos valenciana de 2017, en relació amb l’establiment d’un complement específic al personal sanitari.