El passat divendres 25 de febrer es va dur a terme el seminari “Els fons europeus Next-GenerationEU: reptes per a les administracions públiques” al Palau de Pedralbes, en el decurs del qual es va procedir a una anàlisi del programa, el seu impacte a les administracions públiques i l’oportunitat que suposa per a Catalunya. L’esdeveniment va ser seguit per més d’un centenar de persones, tant a través de la modalitat virtual com de la presencial.

L’acte va començar amb una presentació del director de l’Institut, Joan Ridao, qui va introduir als ponents i va fer una contextualització temàtica. Seguidament, Enoch Albertí, exdirector de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) i coordinador de la secció monogràfica dedicada als fons europeus, va presentar la contextualització temàtica de la jornada, centrant-se en l’actuació que està tenint la Unió Europea en resposta a la crisi de la COVID-19, la qual, en la seva opinió, “ha estat molt diferent de la crisis del 2008 (…) hi ha dotze vegades més de diners que el que va aportar el Pla Marshall, deixant de banda tots els nous mecanismes creats”.

Andreu Olesti, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, inicià el torn de ponències, amb la dissertació “El programa Next-GenerationEU i el nou cicle pressupostari de la Unió Europea”. Olesti, es va centrar a explicar el mecanisme de recuperació i resiliència, el qual “és el més rellevant dels fons, té el 90% dels diners (…). Són uns diners que tenen l’objectiu de reparar els estats membres – de la COVID-19 (…). És un instrument destinat a donar suport a aquelles inversions que són requerides en el marc previst pel Semestre Europeu”.

Seguidament, Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la mateixa Universitat, va presentar “La col·laboració publicoprivada en el procés d’execució dels plans finançats amb fons Next-Generation: més enllà de la tradicional distinció entre formes institucionals i formes contractuals, l’especial rellevància de les subvencions”. La ponent va posar èmfasi especial en el repte que suposen els fons europeus tant per a les administracions públiques com pel sector privat, en la mesura que “els fons generaran noves formes de col·laboració tan publicoprivada com entre empreses, ja que per atendre les finalitats perseguides per tots aquests ajuts, aquesta col·laboració és imprescindible, sobretot mitjançant subvencions”.

Alfredo Galán, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, va tancar el primer bloc d’intervencions amb la ponència  “Los gobiernos locales ante el reto de los fondos europeos de recuperación”. Galán, es va centrar en el paper que han jugat els governs locals en les polítiques públiques de recuperació, tant a Europa com a Espanya, tot assenyalant que “analitzant les actuacions dels diferents governs durant tota aquesta crisi, es constata una clara asimetria en el protagonisme dels governs locals. La urgència del principi – centrada a resoldre la crisi creada per la pandèmia – es va transformar en reclams d’un major paper per part dels governs locals, un protagonisme que no s’han aconseguit (…) una dinàmica que ha de canviar, les mesures que deriven dels fons europeus, requereixen la col·laboració dels governs locals, ja sigui perquè s’ha d’executar al nivell local, o perquè les ha d’executar el mateix govern local”.

El segon bloc, el va obrir Maria Teresa Fábregas, directora de la Recovery & Resilience Task Force, de la Comissió Europea, amb la ponència titulada “Els Plans de Recuperació i Resiliència com a oportunitats per a la modernització de l’administració pública”. Fábregas es va centrar a destacar les oportunitats per a la modernització de l’administració pública que presenten els fons europeus. En la seva opinió, “la transició digital, demogràfica i climàtica en curs, exigeixen adaptació a les administracions públiques”. En aquest context, “el mecanisme de recuperació i resiliència, ofereix uns recursos sense precedents que ajudaran a millorar la seva eficiència”.

Posteriorment, Matilde Villarroya, secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat, parlà de les “Amenaces i oportunitats per a l’execució dels Fons Europeus”. La ponent va explicar com s’està actuant des del govern de la Generalitat en matèria d’implementació dels fons europeus. També, va destacar que el disseny actual de les convocatòries no és l’adient i que s’haurien d’adaptar a les necessitats de cada territori, ja que “els fons europeus, ben repartits, poden arribar a molta gent. Però hem de poder aportar la visió de tot el territori per aconseguir-ne la màxima absorció. Oportunitats, moltes. Amenaces, també: la manca de col·laboració per part de l’Estat”.

Finalment, Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra, va tancar les ponències presentant “La reforma administrativa per a la gestió dels fons europeus NGEU a l’Administració de la Generalitat de Catalunya; direcció pública, agencialització i gestió per projectes”. Ramió es va mostrar crític amb la poca capacitat de modernització i adaptació que ha tingut l’administració pública en els últims anys, però també va deixar clar que creu que els fons europeus serviran per reformar les polítiques públiques i es podrà fer front a altres temes cabdals pel futur de la nostra societat, com ara “la revolució 4.0, el relleu intergeneracional, l’envelliment de la població i finalment, (…) l’organització territorial de les administracions públiques en l’àmbit local i internacional, tant a Espanya com a Catalunya”.

L’acte va finalitzar amb un breu torn obert de paraules i la cloenda a càrrec del director de l’Institut, Joan Ridao, qui va glossar les intervencions dels ponents, va agrair a tots els assistents la seva presència, i va recordar que la sessió es podrà recuperar accedint al canal de YouTube de l’Institut.