El nou número de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals-Journal of Self-Government (REAF-JSG), ja està disponible al web de l’Institut. D’acord amb la política iniciada en el darrer volum, la revista presenta una secció monogràfica que, en aquest cas, està dedicada al Poder Judicial en el context de l’Estat autonòmic. La secció ha estat coordinada pel professor Miguel Ángel Cabellos Espiérrez i vol abordar una qüestió que, des de la declaració d’inconstitucionalitat de part del contingut de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 en la Sentència 31/2010, de 28 de juny, del Tribunal Constitucional, ha quedat, fins a cert punt, pendent. Efectivament, des del mateix text de la Constitució, hi ha una tensió entre l’estructura descentralitzada de l’Estat, que ha donat lloc a l’existència de comunitat autònomes amb atribucions legislatives i possibilitat de realitzar polítiques públiques pròpies en l’àmbit de les seves competència, i la configuració unitària del Poder Judicial, l’únic dels tres poders de l’Estat que resta centralitzat. Aquesta tensió, amb el decurs de l’evolució de l’Estat autonòmic ha donat lloc a disfuncions notables que encara estan per resoldre.

En aquest context, l’Estatut d’Autonomia de 2006 va mirar d’aportar una solució que permetés conjurar la tensió esmentada i servís de model per a altres comunitats autònomes. La sentència del Tribunal Constitucional va barrar aquesta opció, tot i que va deixar oberta la possibilitat d’intentar resoldre la qüestió a través de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, cosa que, de moment, no ha estat intentada. En aquest context, després de les considerables tensions polítiques de la darrera dècada, a compte de la crisi constitucional que va esclatar precisament arrel de la sentència de l’Estatut, la secció monogràfica publica en el darrer número de la REAF-JSG mira de recuperar el debat, fer una anàlisi de l’estat de la qüestió i oferir prospectives de futur.

A tal efecte, els articles signats per Miguel Ángel Cabellos (“La desconcentración del gobierno del Poder Judicial en el Estado autonómico y los consejos de justicia como posible vía: oportunidades y problemas”) i Gema Rosado (“La desconcentración del gobierno judicial. ¿Es posible arbitrar fórmulas que acerquen el gobierno del Poder Judicial a la realidad autonómica de la forma constitucional del Estado?”) aborden explícitament la qüestió del govern del Poder Judicial, que va ser la qüestió més controvertida en la regulació de la justícia continguda en l’Estatut de 2006. Seguidament, hi ha un bloc de tres articles que es refereix als tribunals superiors de justícia, els òrgans jurisdiccionals que, dintre de la planta del Poder Judicial, es corresponen amb la divisió territorial autonòmica. Es tracta dels treballs de Pablo Lucas Murillo de la Cueva (“Los tribunales superiores de justicia. Balance de tres décadas”), Guillermo Ormazábal (“La posición de los tribunales superiores de justicia en la organización jurisdiccional española. Aspectos constitucionales y procesales”) i David Ordóñez Solís (“La posición y las funciones de los tribunales superiores de justicia en el Estado de las Autonomías”).

A més, la secció monogràfica incorpora, així mateix, un treball de Joan Josep Vallbé, titulat “Descentralización judicial regional. Una exploración empírica del poder judicial regional en Europa occidental”, que ofereix una aproximació politològica comparada en relació amb la descentralització judicial, així com dos articles que aborden la projecció de la diversitat normativa i lingüística de l’Estat per que fa la jurisdicció, a saber, el de Marta Fernández de Frutos (“La incidencia del Estado Autonómico en la selección y formación de jueces y magistrados”) i el d’Íñigo Urrutia Libarona (“Administración de justicia, doble oficialidad lingüística y derecho fundamental a la tutela judicial efectiva”). La secció tanca amb una anàlisi prospectiva a càrrec Juan Ignacio Cerdà Meseguer, amb el treball titulat “La modernización de la justicia en España: objetivos pendientes y retos futuros”.

A més, el número inclou dos articles més, fora de l’apartat monogràfic: “La nueva consulta popular autonómica: el concepto de «consulta popular ciudadana». Una propuesta interpretativa”, de Loreto Segura Renau; i “Sesgo de género en la aplicación del derecho premial español: evidencias en los ámbitos estatal y autonómico”, d’Esther Valbuena i Thomas Baumert. Finalment, es recull, així mateix, el comentari de jurisprudència constitucional corresponent a l’any 2021, a càrrec de Gerard Martín i Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i la recensió del llibre De la tolerància al reconeixement. Una teoria liberal dels drets col·lectius, de Michel Seymour, a càrrec de Sergi Serra, també de l’Institut.