El 28 de febrer d’enguany es va fer públic l’informe del segon grup de treball de l’IPCC, on es posaven de manifest tant l’alteració antròpica del sistema climàtic com la seva velocitat, així com les seves conseqüències. El canvi climàtic és una realitat contrastada que demana una acció política a tots els nivells. De fet, és el desafiament més significatiu que la humanitat en el seu conjunt afronta en el moment present. Efectivament, ja no es tracta d’una situació que depengui d’un esdeveniment catastròfic puntual, sinó que la transformació antròpica es normalitza en el funcionament ordinari dels processos de reproducció social a escala global. Per aquest motiu, l’1 d’abril de 2016 es va iniciar a Austràlia la campanya per a la declaració de l’emergència climàtica, que ha tingut un seguiment remarcable i que ha contribuït a intensificar la sensibilitat de les institucions en relació amb la urgència de la resposta requerida.

En aquest context, el dret internacional públic ha entès que el canvi climàtic esdevé una preocupació comuna de la humanitat. Tot plegat representa un repte a l’hora d’impulsar polítiques públiques i marcs jurídics que permetin el disseny d’una governança adaptada a aquesta nova realitat, cosa que interpel·la a tots els actors institucionals, entre els quals es troben les institucions subcentrals en els estats descentralitzats, que exerceixen competències significatives en relació tant amb la mitigació com, sobretot, l’adaptació al canvi climàtic. Efectivament, els actors territorials poden ser un element fonamental a l’hora de dissenyar i implementar estratègies per respondre al canvi climàtic, com mostra, de manera particular, l’experiència als Estats Units en els darrers anys.

En el cas de Catalunya, el canvi climàtic pot tenir efectes molt significatius, amb la possibilitat de megaincendis, estrès hídric, desertificació o crisis alimentàries, entre altres. Atesa la urgència de la situació, es va aprovar, com és sabut, la Llei 16/2017, d’1 agost, del canvi climàtic, que propugnava una perspectiva holística i transversal, amb una voluntat innovadora que, tanmateix, es va veure obstruïda per la declaració d’inconstitucionalitat d’una part del seu articulat en la STC 87/2019, de 20 de juny, una decisió jurisdiccional que confirmava la sensibilitat més aviat reduïda del Tribunal Constitucional en relació amb els problemes que planteja el canvi planetari.

Malgrat el contingut de la sentència, els reptes que presenta la reacció davant del canvi climàtic per part de els institucions catalanes s’intensifiquen progressivament amb la degradació de la situació. D’altra banda, en altres estats els problemes i el paper dels actors territorials són així mateix significatius. Per aquest motiu, la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government dedica la secció monogràfica d’aquest número a les experiències en relació amb la governança del canvi climàtic als estats descentralitzats, concentrant-se en aquells que pertanyen a la Unió Europea (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya i Itàlia), pel que fet que comparteixen un marc jurídic comú i s’emmarquen en una estratègia compartida, que defineix un els actors fonamentals en la resposta internacional al canvi climàtic, la mateixa Unió.

El número 37 de la Revista es presentarà el pròxim dimecres dia 20 de setembre a les 10h, en un acte que presidirà el Hble. Sr. David Mascort i Subiranas, conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. L’acte serà obert pel Director de l’IEA, Joan Ridao, i hi intervindran Jordi Jaria-Manzano, director de la Revista, i Endrius Cocciolo, un dels dos coordinadors de la secció monografia. L’acte es durà a terme a la Fàbrica del Sol, ubicada al passeig de Salvat Papasseit, 1, al barri de la Barceloneta, de la ciutat de Barcelona.

La secció monogràfica, coordinada per Mariachiara Alberton i Endrius Cocciolo, ve encapçalada per un article de presentació a càrrec del mateixos coordinadors, amb el títol “Climate Change Law and Federalism. A Comparative Review from the Perspective of the EU Decentralised Member States”. Posteriorment, es recullen els treballs “Transformation to Climate Neutrality in Federal Perspective – Distribution of Competences and Regional Responsibilities under European Union Law and in the German Federal System”, de Moritz Reese; “Climate change law and the Austrian federal system”, de Maria Bertel; “When decentralization strikes back: The example of climate governance in Belgium”, de Matteo Fermeglia; “Climate change, energy transition and territorial decentralisation in Spain”, de Manuela Mora Ruiz; i “Taking stock and taking steps: Climate change governance in Italy and the case of the Autonomous Provinces of Trento and Bolzano”, de Mariachiara Alberton.

A banda, aquest número inclou dos articles més. El primer d’ells, a càrrec de Reyes Marzal Raga es refereix a una particularitat del règim autonòmic de la Comunitat Valencia, el cas dels tribunals consuetudinaris, que tenen una particular projecció competencial. En concret, l’article es titula “La competencia de la Generalitat Valenciana sobre los tribunales consuetudinarios y tradicionales. Propuestas para un mejor desarrollo estatutario”. Finalment, aquest número recull un treball de Mikel Erkoreka sobre federalisme fiscal, en concret, en relació amb el cas suís, “El sistema de nivelación fiscal de Suiza: bases y resultados de la reforma de 2008. Una fuente de lecciones para la reforma del sistema de financiación autonómica en España”, treball que, de fet, avança el que serà l’objecte de la secció monogràfica del pròxim número de la Revista, dedicada al finançament autonòmic.

El pròxim dia 18 d’abril, el Doctor Marco Aparicio Wilhelmi, professor agregat de Dret constitucional de la Universitat de Girona, impartirà la conferència ‘Drets de la natura, defensa del comú i autodeterminació dels pobles indígenes a l’Amèrica Llatina: aprenentatges per als reptes globals’. L’acte es durà a terme a les 18h a la sala d’actes del Palau Centelles, seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i forma part del cicle Autogovern: mirades en un món complex, en el qual, des de l’any passat, diversos especialistes han reflexionat sobre la pluralitat política i les tensions territorials en diversos indrets del món —Afganistan, Xile, Brasil—. En el cas de la conferència del pròxim dimarts, la idea és retornar a un àmbit en el que l’Institut ha fet èmfasi darrerament, particularment a través de la secció monogràfica que es va publicar en el número 34 de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government, això és, l’autodeterminació dels pobles indígenes, en aquesta ocasió, centrada en les seves pràctiques en relació amb l’ús dels recursos i la relació amb l’entorn.

Amb aquesta perspectiva, la conferència del professor Aparicio prendrà peu en diverses experiències dels últims anys a l’Amèrica Llatina, en les quals les concepcions dels pobles originaris sobre la sacralitat de la natura i els deures que els éssers humans mantenen en relació amb ella han donat lloc al que són les innovacions constitucionals de major transcendència i impacte dels darrers decennis. La formulació d’aquesta aproximació, anomenada ecocèntrica, dels pobles originaris en el llenguatge del nou constitucionalisme llatinoamericà s’ha canalitzat a través dels anomenats drets de la natura, que, en el context d’un marc de sentit definit per l’horitzó de la vida bona en la tradició d’aquests pobles —sumak kawsay, suma qamaña—, va més enllà del reconeixement de la seva singularitat per prendre la seva cultura com a punt de partida per afrontar la diverses crisis superposades que afronta la humanitat en el moment present i, particularment, la més fonamental, la transformació planetària a partir de l’acció antròpica, que és, sobretot, perceptible en el canvi climàtic.

Aquestes concepcions, en particular, impugnen el paradigma de l’individualisme possessiu, de l’objectivació de la naturalesa i de la depredació dels recursos que és hegemònic en l’estructura de l’economia-món capitalista, tot proposant camins de relació diferents de la mera apropiació, amb l’objecte de dotar les comunitats humanes d’eines per construir la seva resiliència davant dels processos de canvi global i els episodis disruptius que són plausibles en una època crítica com la present. És en aquest context on les tendències més conscients de la situació en el marc de l’acadèmia occidental i les intuïcions més profundes dels pobles originaris conflueixen en la recuperació i desenvolupament de la idea del comú com a pràctica institucional que reconstrueix les relacions amb l’entorn més enllà de l’apropiació, a través de l’exercici de la responsabilitat i de la cura, i amb una sensibilitat particular per aquelles realitats més vulnerables.

El professor Aparicio té una llarga trajectòria investigadora en relació amb aquestes qüestions, al llarg de la qual ha acompanyat i contribuït al desenvolupament d’un nou discurs constitucional més enllà del consens neoliberal que va seguir a la Caiguda del Mur. En un món postpandèmic, amb desigualtats creixents i situacions disruptives que responen a les dinàmiques d’esgotament del model depredador que sustenta les pràctiques socials dominants, és oportuna una reflexió sobre aquestes exploracions conceptuals, però també vivencials, que es tenen lloc en els àmbits més innovadors del constitucionalisme, que incorporen perspectives i pràctiques fins ara menyspreades o ignorades per impulsar un procés d’aprenentatge social davant dels desafiaments que planteja un món en transformació.

La conferència del professor Aparicio servirà per presentar públicament el seu treball “El comú com a institucionalitat transformadora”, número 5 de la col·lecció PaperClip, que edita l’Institut, que versa justament sobre les qüestions que abordarà en la seva intervenció. L’acte es podrà seguir presencialment, amb inscripció prèvia mitjançant el formulari disponible en línia o trucant al telèfon de l’Institut (933429800). La inscripció a l’activitat estarà oberta fins al dia 17 d’abril, sempre que quedin places disponibles. Posteriorment, la conferència es podrà recuperar a través del canal de YouTube de l’Institut.