Conflicte, judicialització i participació política en la jurisprudència recent del Tribunal Constitucional

Ja està disponible al web de l’Institut l’anàlisi de la jurisprudència constitucional relativa a l’organització territorial de l’Estat corresponent al segon quadrimestre de 2022, que signa Gerard Martín i Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut. El comentari fa èmfasi especial en les diferents resolucions recents del Tribunal Constitucional que es refereixen al conflicte polític a Catalunya.

El comentari es divideix en set apartats: una introducció general; els processos constitucionals que tenen per objecte decisions d’òrgans del Parlament de Catalunya o actuacions de representants polítics de les institucions catalanes; el caràcter bàsic d’una ordre ministerial i el seu impacte en la legislació autonòmica; la problemàtica de la regla de prevalença del dret estatal de l’article 149.3 CE; la competència dels tribunals per autoritzat mesures sanitàries generals que limitin drets fonamentals; i finalment, un apartat general dedicat a l’anàlisi d’altres processos constitucionals.

Una part significativa de les resolucions analitzades es refereix a qüestions institucionals, tant pel que fa a l’exercici de càrrecs electes, com ara les sentències relatives a les conseqüències de la condemna per desobediència del President de la Generalitat Joaquim Torra o a l’impacte de les resolucions judicials en la condició de diputat al Parlament Europeu d’Oriol Junqueras. Així mateix, una sèrie de sentències es refereixen a resolucions adoptades pels òrgans rectors del Parlament de Catalunya, en particular, en relació amb la delegació de vot dels diputats suspesos per l’aplicació de l’art. 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal, a causa del seu processament per la comissió d’un delicte de rebel·lió.

L’informe apunta que aquest conjunt de processos constitucionals posen de manifest l’existència d’una problemàtica política irresolta a Catalunya que s’ha afrontat per part de les institucions centrals de l’Estat a través de la judicialització, sigui en l’ordre penal o en l’ordre contenciós administratiu, amb una fase final que es desenvolupa davant del Tribunal Constitucional. En tot cas, la reconducció a qüestions de legalitat o de justícia constitucional de la problemàtica política de fons fa que el conflicte continuï latent, en la mesura que les resolucions jurisdiccionals representen un tancament en fals de la qüestió.

D’altra banda, des de punt de vista dels drets polítics, la jurisprudència constitucional recent en aquest àmbit presenta problemes remarcables, entre els que cal destacar la difícil compatibilitat de l’art. 384 bis LEcrim amb el principi de presumpció d’innocència, en la mesura que representa una limitació dels drets de participació política dels processats per un delicte de rebel·lió que sembla anar més enllà del que hauria de ser propi d’una mesura cautelar en el procés penal. L’informe recorda que el recent Dictamen del Comitè de Drets Humans de l’ONU, de 30 d’agost de 2022, que va estimar les pretensions formulades per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull respecte de la seva suspensió com a diputats del Parlament de Catalunya, en el marc de la investigació penal per un presumpte delicte de rebel·lió. En particular, pel que fa a l’elecció d’Oriol Junqueras com a diputat, el comentari posa de manifest que, atesa la complexitat de la problemàtica plantejada i la manca de precedents, el Tribunal Constitucional hauria d’haver plantejat una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

L’informe també incideix en l’ampliació recurrent de la normativa bàsica, que, en el període analitzat, es reflecteix en la declaració d’inconstitucionalitat de diversos preceptes d’una llei autonòmica ―la Llei 4/2021, de 1 de juliol, de caça i gestió sostenible dels recursos cinegètics de Castella i Lleó― per la seva incompatibilitat amb ordre ministerial posterior, declarada de caràcter bàsic. L’informe critica que una decisió ministerial pugui deixar sense efecte la voluntat del legislador autonòmic. L’informe també posa de manifest l’existència determinades assumpcions poc fonamentades en la jurisprudència constitucional, com ara en la STC 70/2022, de 2 de juny, en relació amb la caracterització del poder judicial en els sistemes federals, assumpcions que, en moltes ocasions, són determinants en la presa de decisions, normalment amb un caràcter centrípet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s