Ja està disponible al web de l’Institut el resum de la legislació catalana aprovada l’any 2022, que inclou les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, i els 16 decrets llei aprovats pel Govern de la Generalitat. La legislació s’ha sistematitzat en tres grans blocs: les lleis institucionals, les normes sectorials, i la normativa per fer front a situacions excepcionals, com les mesures en relació amb el conflicte bèl·lic a Ucraïna, i en menor grau, la normativa aprovada per pal·liar les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19.

En l’àmbit institucional s’han aprovat tres lleis que fan referència a la reducció del mandat dels membres del Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i la Direcció de l’Oficina Antifrau de Catalunya, per homogeneïtzar-los amb la durada del mandat d’altres institucions estatutàries. Passen de sis a nou anys en el cas dels mandat del síndic o síndica de Greuges, del director o directora de l’Oficina Antifrau, i també en el cas dels membres del Consell de Garanties Estatutàries, que ara es renoven, un a un, cada dos anys —abans s’establia la renovació per terços cada tres anys.

Quant al segon gran bloc, les normes aprovades afecten diferents àmbits sectorials, com ara les consultes populars no referendàries, l’habitatge, el patrimoni cultural, la funció pública, l’educació, les universitats, el transport i la mobilitat, la recerca i investigació, el medi ambient i el règim local, a banda de diverses mesures financeres, fiscals i pressupostàries. Tot seguit es fa un esment de les més rellevants.

Quant a les consultes populars no referendàries, s’ha aprovat el Decret llei 2/2022, de 15 de març, de modificació de l’article 4 de la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. El decret llei esmentat modifica l’art. 4 de la Llei 10/2014 per atribuir al president de la Generalitat i al Govern la facultat de promoure consultes que afectin més d’un municipi, d’una comarca o d’una vegueria, i també de convocar-les.

En matèria de funció pública es va aprovar la Llei 2/2022, del 3 de març, del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, que afegeix la garantia del principi d’indemnitat en l’exercici de funcions públiques, i el Decret llei 14/2022, de 8 de novembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat, de foment de la promoció interna i d’agilització de la cobertura de llocs de treball amb persones funcionàries de carrera, que incorpora les mesures de millora de la funció pública derivades dels criteris aprovats per la Unió Europea.

En matèria d’educació, s’han aprovat el Decret llei 3/2022, de 29 de març, d’accés a dades dels ens locals i del Departament d’Educació per a l’aplicació de mesures destinades a la detecció i distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques; i el Decret llei 7/2022, de 14 de juny, de modificació del Decret llei 10/2019, de 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat. D’altra banda, en vista de la jurisprudència recent del Tribunal Superior de Justícia, s’ha aprovat la Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari; i el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, pel qual es fixen els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius.

Pel que fa a la llei, estableix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut (art. 2.1). El castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris que estableix aquest mateix article que substancialment és el següent (art. 2.2). En relació amb el Decret llei esmentat, cal assenyalar que té per objecte fixar els criteris aplicables a l’elaboració, l’aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius públics i dels centres educatius privats sostinguts amb fons públics, a l’efecte d’establir els aspectes relatius a l’organització de l’ensenyament i a l’ús de les llengües oficials en cada centre.

Pel que fa a les mesures financeres, pressupostàries i tributàries, cal destacar el Decret llei 8/2022, de 12 de juliol, per garantir el pagament dels drets contractuals per a l’organització del Gran Premi Fórmula 1 dels anys 2023 al 2026; el Decret llei 11/2022, de 30 d’agost, d’autorització d’atribucions extraordinàries de recursos per fer front a l’increment de les despeses directes d’explotació dels sistemes públics de sanejament en alta durant els exercicis 2022 i 2023; el Decret llei 4/2022, de 5 d’abril, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer; i el Decret llei 16/2022, de 20 de desembre, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre el patrimoni.

Finalment, pel que fa a la normativa per fer front a les situacions excepcionals que s’han generat en els temps recents, es pot fer esment del Decret llei 5/2022, de 17 de maig, de mesures urgents per contribuir a pal·liar els efectes del conflicte bèl·lic d’Ucraïna a Catalunya i d’actualització de determinades mesures adoptades durant la pandèmia de la COVID-19. En relació amb aquesta norma, cal destacar les mesures en l’àmbit de les energies renovables (arts. 1 i 2), en l’àmbit sanitari en relació amb la COVID-19 (arts. 3, 4 i 5), en l’àmbit de la protecció civil (art. 6), en l’àmbit de serveis socials (arts. 7, 8 i 9) i en l’àmbit de l’habitatge (arts. 10 i 11).