El passat divendres 15 de juliol l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va organitzar el seminari “Ha millorat la situació de la infància migrant el 2022? Incidències polítiques i novetats legislatives”, al Palau Centelles de Barcelona, seu de la institució. L’acte, que es va centrar en analitzar i definir la situació actual en matèria política i legislativa en l’àmbit dels MENA, forma part del projecte de recerca IMNA, liderat per la professora de Dret penal de la Universitat de Barcelona, Silvia Fernández Bautista, finançat per una beca de l’IEA atorgada l’any 2018.

L’esdeveniment el van obrir el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, i amb el secretari d’Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra. Totes dues autoritats van destacar la importància i necessitat d’abordar temes com el dels menors estrangers no acompanyats, i van felicitar els integrants del  projecte IMNA per la seva tasca.

El seminari va començar amb dues ponències inicials. La primera, “El contexto del proyecto IMNA: la colaboración Universidad-tercer sector y la incidencia política derivada. Una reflexión sobre cómo cambian las normas desde la litigación estratégica y un ejemplo práctico: las devoluciones de Ceuta”,a càrrec d’Itziar Gómez, professora de Dret constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid, membre del patronat de la Fundación Raíces, i lletrada del Tribunal Constitucional.  La professora Gómez, va centrar-se en exposar les quatre bases que fonamenten l’estratègia que s’ha desenvolupat en l’àmbit de la infància migrant: primer com a fenòmen europeu; segon, en l’espai temporal de la pandèmia; tercer, en la crisi de maig a Ceuta; i quart, en la mediatització política del conflicte.

La segona ponència, “Novedades en el plano estatal y europeo: la LOPIVI y las nuevas directrices del Consejo de Europa para la evaluación de la edad de la infancia migrante”, va ser a càrrec de Mireya García, assistant lawyer de la Divisió de la Infància del Consell d’Europa. L’experta, es va mostrar crítica amb la situació actual de la infància migrant, sobretot pel que fa a les actuacions de l’Estat espanyol en aquesta matèria. Va assenyalar, en concret, que “tenim dinou decisions amb condemnes a Espanya (…) hi ha uns estàndards mínims que s’haurien de seguir pels estats, i a partir d’aquí, poder anar més enllà”.

La segona part del seminari va consistir en dues taules rodones formades per diferents experts. La primera es va realitzar sota el títol de “La integració sociolaboral dels menors estrangers no acompanyats: reforma del reglament d’estrangeria i primers mesos d’aplicació” i va estar moderada per Argelia Queralt, professora de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona, i lletrada del Tribunal Constitucional. Hi van participar Ester Sara Cabanes, directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència; Albert Parés, advocat del Servei d’Orientació Jurídica del Centre d’Internament d’Estrangers i president de l’Associació Noves Vies; i David Moya, professor de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona. Els tres experts, van seguir la línia de les ponències anteriors, i es van mostrar molt crítics amb la situació en la que es troben els menors estrangers no acompanyats. La Directora General va destacar la importància de la participació de la societat per fer front a la problemàtica actual i va assenyalar que actualment estem lluny d’aconseguir-ho, ja que “vivim en una societat que evoca que és solidària però a l’hora de la realitat no és així [… i que criminalitza]els joves que han migrat sols”. L’expert Parés, per la seva banda, es va centrar en els problemes que hi ha per garantir els drets dels menors, destacant que “si no hi ha un advocat que els ajudi, mai podrem garantir que es preservin els seus drets […,] ja que una cosa és que existeixin uns drets i l’altre que es puguin exercir”. Finalment, el professor Moya va tancar la taula apuntant que “en matèria de menors conflueixen lògiques molt diverses i gairebé antinòmiques de l’estrangeria i dels menors […,] perquè justament en el trànsit de la majoria d’edat un cedeix pas a l’altre sistema de transició”.

La segona taula rodona, es va centrar en “La reforma del sistema de determinació de l’edat a Espanya”. La va moderar Silvia Fernández, professora de Dret penal de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del projecte IMNA. Hi van participar Lucía Serrano advocada i professora de Dret internacional privat de la Universidad de Málaga, i Paloma García de Viedma, advocada de la Fundación Raíces. La professora Serrano, va fer una mirada panoràmica a la matèria i va destacar que enlloc de menors no acompanyats, se’ls hauria d’anomenar “menors privats de suport parental”, ja que “reflexa millor la situació dels menors”. Per la seva banda, García de Viedma, va exposar una visió diferent, centrada en el punt de vista que tenen els professionals que treballen directament sobre el camp, en concret per la determinació de l’edat del menor.

Va cloure l’acte la cap de l’Àrea de Recerca de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Mireia Grau, que va agrair totes les aportacions fetes durant la jornada “ja que han servit per conèixer una realitat que s’escapa moltes vegades, i avui hem pogut captar una visió profunda amb el reconeixement de les dificultats que presenta”. Posteriorment, es va obrir un breu torn de debat i es va recordar que es pot recuperar el seminari des del canal de YouTube de l’Institut.